Avancem-­Bones Festes

Quique CastellóQuique Castelló, colaborador de Valencia News

Avancem-­Bones Festes. Temps de celebracions. Festa. Vacances. Sopars amb amics i amigues. Retrobaments amb familiars. Panxes plenes, que no panxescontentes. Dionís ens envairà moltes de les pròximes nits. Les personetes més menudetes de les cases obriran amb il∙lusió regals i regals. Els centres comercials s’ompliran de pares i mares i l’àvia i l’avi trauran les estrenes. O els oncles. O les ties. O qui siga en cada casa. És temps d’alegria. O no.

Quasi tres milions de nens i nenes a l’Estat estan en risc de pobresa. Aquests nens difícilment obriran regals i difícilment tindran les panxes plenes. I, molt menys, contentes. Aquestes nenes viuran unes festes sense festa. Per a aquestes festes milers de joves estaran fora de casa. Lluny dels seus, lluny de casa. Han havut d’anar­se’n per poder sobreviure, enlloc de poder viure dignament ací. No, no són joves amb ànima aventurera. Les pròximes setmanes en moltes cases hi haurà una xiqueta, una xica, una dona maltractada, menyspreada o insultada. Tal volta, en alguna casa hi haja una cadira buida perquè tal volta hi falte la mare, la germana o la filla. S’anomena terrorisme masclista, que no “domèstic” com diuen alguns.

Pròximament, el xicotet comerç dels nostres pobles i ciutats serà oblidat i ignorat. Molt prompte, mentre uns diuen “Bon Nadal” o “Bones Festes”, en altres països del món moriran persones innocents, menors, dones i homes amb la mala sort d’haver caigut en un territori de guerra. Una guerra provocada pel primer món per dominar eternament a la resta. Ara, la persona gran de la família estira la seua paga i els seus estalvis per mantenir sa casa i la del seu fill o filla. I, podríem estar així una llarga estona. Llavors, és temps d’alegria?

Com fins a hui, mentre per a una minoria han sigut temps d’alegria, per a la resta ha sigut època de plors, de desconsol, de llàgrimes i de preocupació. I, ara, ha arribat el moment de canviar­ho tot. Tenim energia per capgirar­ho tot. I ho anem a fer. Per responsabilitat i per dignitat. Per les desafavorides, pels vulnerables i les dèbils front al sistema. És el moment de tornar a somriure. I al País Valencià tenim motius per fer­ho. Motius amb noms i cognoms. Mònica Oltra, Vicent Marzà, Fran Ferri, Marian Campello, Rafa Climent, Elena Cebrian, Enric Morera, Marta Sorlí, Ignasi Candela o Joan Baldoví. Sí, el somriure ha canviat de bàndol. Ara, somriem nosaltres. Les persones, la gent, el poble. I volem fer més gran aquesta alegria, aquests somriures, aquesta valentia que li ha retornat el poder al poble. Volem unes festes que respecten a tota la societat, a tota l’economia, que miren pel bé comú. Unes festes o vacances de totes i de tots, sense deixar­se a ningú fora. Tots i totes tenim dret a somriure. Tot i que ens ho van intentar furtar. Sí, el dret a somriure també. No tenien prou amb Gurtel, Púnica, EROs, targetes black o sobres diversos. No hi haurà pau per als malvats ni les malvades. És el moment de governs que pensen en les persones, que refan un país que ha estat saquejat per dos partits grans ­en tamany­ des de l’any 78 i que retornen el somriure a qui més el troben a faltar.

Així doncs, ens plantem perquè volem que siguen unes “bones festes”. Amb alegria i il∙lusió igual per a totes i tots. Amb esperances que no es trenquen cada dia que ix un president a parlar. Amb el petit comerç de cada racó d’aquest país a rebentar. Amb vida per a qui no la té i l’enyora. És el moment de plantar­se i governar per les persones, per la gent, pel nostre poble. Fem­nos un regal, el dia 20 de desembre votem Compromís­-Podem­ ÉsElMoment per l’alegria, per valentia i pel compromís amb el nostre país.