Moltes coses han canviat a la societat valenciana durant els últims mesos. Moltes sensibilitats que semblaven desterrades han pogut per fi mostrar la seua veu i exigir un canvi urgent en les polítiques de solidaritat que les nostres institucions semblaven haver oblidat. Més que oblidat, insultat.
Amb un exconseller imputat per desviar diners públics a la cooperació internacional al desenvolupament per comprar immobles de luxe a la ciutat de València i les xifres més baixes de la història de la Generalitat a la cooperació internacional (destinava un 0.02% quan l’objectiu està fixat en el 0,7%), la situació de la solidaritat valenciana no pot estar en un moment més delicat.
Dia a dia es van donant passos per avançar cap a un model on les persones siguen l’eix vertebrador de la convivència entre les persones que conviuen al nostre país. La devolució de les targetes sanitàries als immigrants, la d’afegir-se a la xarxa de Ciutats Refugi proposada per Colau, o la de fletar vaixells cap al port de València per portar refugiats intentant evitar el drama de l’èxode que viuen milers de famílies són alguns dels exemples de la voluntat del nou signe dels temps per fer una societat més humanitària.
Però, totes aquestes situacions són també el caldo de cultiu per a moviments d’extrema dreta que troben el seu espai en la desesperació de les classes més castigades de la societat i en la por a allò desconegut que ve de fora de les nostres fronteres. Els moviments feixistes sempre s’han nodrit de por i etnocentrisme per generar odi i violència cap a tot aquell que no es considerava “ciutadà nacional” baix criteris supremacistes i xenòfobs.
Repartiments de menjar “solo para españoles” o slogans com “los españoles primero” posen en relleu la voluntat d’incentivar i alimentar moviments racistes i fins i tot la violència cap a aquestes persones nouvingudes. A Alemanya, on grups nazis han atacat de forma violenta a refugiats (com els incidents de Heidenau) o a Hongria, on un govern d’extrema dreta està dificultant el pas d’exiliats amb mesures que fins i tot vulneren els Drets Humans més fonamentals és posa de relleu un increment de l’activitat feixista al nostre continent.
Però hi ha espai per a l’esperança. Multituds de persones a diferents ciutats europees donant la benvinguda als refugiats i refugiades, la xarxa de Ciutats Refugi abans esmentada, les mocions als diferents pobles o el compromís del Consell valencià en arribar al 0,7% a la cooperació internacional al desenvolupament en els següents 8 anys posa llum sobre la foscor que altres volen instal·lar a les nostres societats.
El feixisme no podrà res davant d’un poble unit, alegre i combatiu, i molt menys si és un poble que estima i defensa la dignitat i els drets de totes les persones a viure en llibertat en qualsevol lloc que es troben del planeta.
Per Víctor Medina