Fa una setmana es van celebrar les eleccions generals. El dia 20 de desembre, abans d’anar a votar vaig anar a casa el meu avi. Com sempre he fet. El vaig recollir i, amb la meua avia, vam emprendre el camí cap a les urnes. Aquesta imatge s’ha convertit quasi en un ritual cada volta que s’acosta una data electoral. Però, aquesta volta ho vaig fer amb més il·lusió. Sentia que estava votant pel nostre present i pel nostre futur. Però, encara més, sentia que estava votant per la lluita dels i les més majors. Els i les qui s’han deixat la pell per nosaltres. I, aquesta sensació, me plenava d’alegria, coratge i compromís.
Dit això, m’agradaria aprofitar aquest article per parlar d’ells i elles, els nostres avis i avies. I, ho faré arrel d’una conversa que vaig tindre amb Carmen “La Barbera” un d’aquests dies que s’ajunten les families per a dinar. En eixe moment vaig sentir que el meu vot del dia 20 de desembre cobrava més sentit que mai. En aquella conversa, Carmen me va dir que no havia votat a Compromís-Podemos-És el moment, però que s’havia adonat que ara l’única opció política capaç de fer renàixer l’Estat espanyol i rescatar persones per donar sentit a la seua lluita és la conformada per Compromís i Podemos al País Valencià. Per això, me va dir que si puguera tornar a votar, ho faria per “els teus”. “La Barbera” també me va dir que calia un govern progressista a l’Estat. I, eixes paraules són les que vull fer meues. És el moment de fer un govern de progrés, que lluite pels interessos del nostre poble com encara ningú ho ha fet i que reconega la plurinacionalitat de l’Estat en el que vivim. Hem de posar damunt de la taula la responsabilitat que sempre hem tingut en la nostra casa, hem de ser conscients en el moment en el que vivim i començar a donar resposta a tota la gent que ha demanat canvi en la política Estatal. La ciutadania ha demanat que posem punt i final a un desgovern del PP. I, per a fer això, necessitem que el PSOE gire a l’esquerra i recupere el socialisme i la lluita per la classe obrera. La mateixa lluita que fa anys van començar els i les més majors de les nostres cases. És el moment de començar el règim de les persones i els anomenats “barons” deuen decidir si estan per fer aquest gir o no. Les persones, la gent, el poble ens està esperant.
El partit de la rosa està en el seu dret de seguir defraudant a la gent major com Carmen que ha cregut durant anys i anys en ells, mentres els anaven venent. Sànchez i Díaz poden seguir pensant en qui liderarà el seu partit abans que en rescatar a les persones. Aquest partit pot continuar agafant-se en una Constitució que només és reformable quan a uns pocs els convé. El PSOE té la total legitimitat del món en convertir-se en un altre cas PASOK. Però, que no ens furten la il·lusió de treballar amb trellat per rescatar persones enlloc de bancs. Que no ens furten el somriure que tant ens ha costat recuperar. Senyors i senyores, penseu en totes les Carmens que esperen la vostra resposta des de fa anys i ara heu de donar-la. Doneu-la. I, després, farem el que calga fer. No és per res, però a cada cita electoral que anem Compromís i Podemos eixim amb una nova victòria. I ho farem per ells i elles, pels i les que estan i les que ja no hi són. Pel nostre present i pel nostre futur, però també pel nostre passat. El meu compromís també és amb Carmen.
Quique Castelló