Fem un exercici d’imaginació. Situem-nos al desert de Nevada, als Estats Units. Visualitzem una enorme estructura de fusta representant un home dalt del tot. Contemplem molta gent al seu voltant amb música i festa. I, per últim, al cap d’uns dies, peguem-li foc a eixa obra que ha observat impassible a milers de persones al seu voltant. No vos sona tot açò? No, no són Falles. És el Burning Man.
Vos preguntareu què és allò del Burning Man. Segons la web oficial és un esdeveniment anual d’una setmana de duració que té lloc des del primer dilluns d’Agost fins al primer de Setembre. Pren el seu nom del ritual que té lloc l’últim dissabte d’eixa setmana on es crema una efígie realitzada íntegrament en fusta. Continua sonant-vos a Falles, veritat? I teniu part de raó. Però tot i els pareguts hi ha diferències.
En 2013 l’estructura efímera girava entorn al concepte “Cargo Cult” segons podem llegir al blog del festival. La mateixa estava dissenyada per l’arquitecte Lewis Zaumeyer. I ací és on comencen a aparèixer les diferències, en l’autor de la “Falla” del Burning Man d’enguany. O no.
Als últims anys el debat de l’intrusisme per part del Gremi d’Artistes Fallers de València s’ha intensificat. L’aparició de creadors d’altres àmbits com l’arquitectura i el disseny a la realització de Falles ha suposat un impacte (mediàtic més que pràctic) prou fort per al co.lectiu gremial. Exemples? Ibán Ramón i Didac Ballester a Mossén Sorell-Corona o Miguel Arraiz a Castielfabib-Marqués de Sant Joan sense anar més lluny.
Mentre al Burning Man sembla impensable que un festival que potencia la creativitat i les arts en totes les seues dimensions impedira o dificultara l’entrada de professionals d’altres disciplines, a les Falles per contra és un fet massa habitual.
També als últims anys l’aparició de mitjans digitals i xarxes socials que parlen de Falles ha augmentat exponencialment. Webs on apareixen totes les Falles plantades en Junta Central Fallera fotografiades al milímetre o seguiments al minut de la Plantà han canviat per complet el panorama i el paradigma d’informació de la festa fallera.
Mentre al Burning Man es convida a prestigiosos mitjans de comunicació, fotògrafs i usuaris 2.0 a difondre la cultura de l’esdeveniment arreu del món, aci a València, a les Falles, encara alguns (els menys) professionals agremiats menyspreen i ataquen el treball altruista de gent que perd temps i diners per difondre el seu treball més enllà del que mai havien pensat.
I preguntareu: a que ve tot açò? Vos ho explique. En plena setmana d’eleccions a Mestre Major del Gremi d’Artistes Fallers de València els protagonistes del procés han sigut en gran part l’intrusisme i l’atac als mitjans de comunicació digitals que difonen el treball de l’artista faller.
Ambdues candidatures, siga la que siga triada, haurien de dedicar esforços i recursos a assumptes que realment ajudaren als seus agremiats en lloc d’entonar la queixa permanent en veu baixa. La formació, la promoció, la modernització i la millora de la competitivitat de la professió semblen urgents en un col.lectiu que d’uns anys a esta part ha perdut el rumb en molts aspectes.
Vos imagineu el nom d’un artista faller al Burning Man 2014? Seria fantàstic.