Recorde quan vaig coincidir en un jove senador en inquietuts més interessants que les dels seus companyons de grup. La seua edat, de primeres, ya el fea tindre unes inquietuts que els vells santons no n’eren capaç d’entendre. Per eixemple fea una campanya en solitari per a la consecució del “.val” per a que el valencians poguérem tindre sufix propi en internet. El jove senador va continuar en la Cambra Alta i se li varen reconéixer les grans qualitats oratòries i de convicció, així com, per lo vist, organisatives dins del seu partit nomenant-lo portaveu senatorial del grup del govern.
No se lo que li va passar pero entre viage a Reus i tornar per a conseguir que el seu “capo” fora president del govern se li va oblidar el puntet del val. Als veïns del nort si que els va agradar l’idea i en un no res “.cat” que obtingueren. Mentrimentres el jove senador continuà la brillant carrera i se va convertir en el flamant conseller de Cultura i Educació de la Generalitat. Ingenu de mi vaig dir-me: ¡Ara!, Ara ve la consecució del “.val” més no. El nou conseller no era ya el jove senador en ideals renovats i progressistes, la seua preocupació n’era un atra…
El temps continuà passant i ell ¿ascendint? dins de l’organigrama de la seua formació política i ampliant l’horisó l’enviaren llunt: al Parlament Europeu. També hauria segut profitós per a la seua quimera de conseguir el “.” per a Valéncia… i va ser que tampoc. Això si en Valéncia se materialisava el pacte de Reus inclús blindant estatutàriament a l’única acadèmia d’una llengua en la que els acadèmics no ho son a títul honorífic, ni per les seues calitats filològiques sino remunerats i triats en base a que els partits polítics així ho decidixen, i fent-se forts en l’ensenyança poc a poc els chiquets valencians n’eren adoctrinats segons l’acort que s’havia alcançat en la població tarraconense.
Quan s’acostaven unes eleccions el seu partit trea de l’arca la Real Senyera, la flamejava, i en això enganyaven a l’electorat uns quatre anys més. L’últim intent no va conseguir el seu objectiu d’enganyar i la Llei de Senyes no se la varen creure ni ells mateix.
Hui quan s’ha anunciat pel “quintapartit” que soporta l’actual govern de la Generalitat la solicitut per a procedir a la seua derogació, els valencians hem pensat: !Com quan tenia majoria absoluta el pp!
Lo que espere és que a diferencia de l’anterior, l’actual Govern de nostra Generalitat, complixca i faça complir les Lleis particularment en lo referent a la nostra identitat com son els Símbols, les denominacions de llengua i territori que mana el vigent Estatut d’Autonomia. Mentres el que fora jove senador que s’afanye per si encara és capaç de conseguir el mític domini punt val per a internet.
Por Miquel Ramon