El dumenge passat, el candidat de moda de les grans corporacions periodístiques estatals, les que pugen ad uns, sentant-los al costat d’Évole – Per cert, ¿per a quan un monogràfic de Salvados sobre la corrupció catalana?- i baixen ad atres, adeu a l’idili en l’adalit hispana Rosa Díez, oferia una entrevista a un mig escrit valencià. En ella, encapçalant un apartat nomenat En corto, dia literalment: No es cierto que la Comunidad Valenciana sea la peor financiada de toda España. Per a justificar l’afirmació, la qual contradiu als tècnics de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), sense argumentar el perqué de l’aseveració, afegí: El déficit fiscal es una medida que es un cálculo territorial puntual. Punt que, a banda de ser una obvietat dessaborida, tracta de prendre partit per una Tabula Rasa, en la que adornar la seua nula voluntat de pagar el deute històric als valencians i dotar-nos d’un sistema de finançació just i equànim. En esta nefasta actitut mai revertirà l’injustícia dissenyada per Zapatero, recolzada en el seu moment pel president Puig en el parlament estatal, i sobre la que Rajoy, i el PPCV, ha mostrat la seua més absoluta indiferència.
Atra de les inspirades perletes incloses en les dos pàgines del diari fon: Claro que hay uinfrafinanciación de todos los servicios. A todos nos gustaría tener más dinero. No, senyor Rivera, no. Als valencians lo que de veres nos agradaria tindre són els diners que per just, i teòric, dret constitucional nos pertoquen. Ni un euro més, ni un euro manco. Ara, l’història de l’actual periodo democràtic, circumscrit a un càlcul territorial puntual, per amprar la seua verbalisació, que comprén més de tres décades, és la crònica d’una infrafinançació sistemàtica i recurrent, una infradotació d’infraestructures i una desinversió manifesta. Res d’açò li importa lo més mínim. Ho puc entendre, ni és vosté valencià ni té cap intenció d’eixercir com a tal. La seua burla a la singularitat de la llengua valenciana en un programa de Catalunya Ràdio del 20 de febrer de 2015 ho fa palés. Igual que fiu el seu companyó de partit Javier Nart en El gato al aguda de Intereconomía en febrer de l’any anterior. Lo que estranya, i molt, és vore la passivitat de la militància valenciana de Ciudadanos davant d’esta actitut econòmica i cultural negativa als interessos dels valencians, ¿sanc d’orchata?
Dos pàgines donen per a molt, inclús per a contradir-se. En un oblit, que no pareix casual, el candidat Rivera comenta: El problema principal, al margen de lo que ocurra con el debate de la financiación, es que hemos tenido una gestión de algunas comunidades en las que no se han hecho las cosas bien. Coincidint, com crec que coincidim una bona part de la ciutadania estatal en est últim postulat, la pregunta és ¿per qué favorí el seu partit en el vot dels seus càrrecs electes la perpetuació dels governs autonòmics andalús i murcià? ¿Acàs no són dos de les comunitats autònomes a on pijor s’han fet les coses, més s’ha balafiat i a on ha hagut un bon número de casos de corrupció? ¿És este model de recolzament governamental que nos propon per als valencians? ¿A on està la justícia, l’equitat, la transparència, i sobre tot, la renovació? Massa mercadotècnia i molt poca substància. En estos moments, als valencians nos fa falta una verdadera vocació d’eixercir la valencianitat llingüística, cultural, econòmica i social, en positiu.
Artículo escrito por Paco Tarazona