El particular Black Friday de les promeses electorals als valencians

Paco TarazonaFrancisco Tarazona Santabalbina

¿No es cansarà la nostra societat de caure recurrentment en la magancha? Es percep de forma palmària que ya estem en les dates electorals. Únicament en estos dies es deixen caure per a cíels polítics de Madrit.Els mateixos que nos obliden, quan no menyspreen,durant quatre anys, fins a que recorden que els nostres possibles vots són vitals per a mantindre el seu modus vivendi  i continuar desairant-no scom a valencians. És l’época dels nomenats cuneros¸depositats pels partits estatals en lloc sd’eixida en les províncies, en la més fidelapelació etimològica a les pro vincere romanes.Com a mostra, l’encapçalament de la llista per Alacant de García-Margallo, que ni és valencià ni ha eixiercit com a tal, per molt que ara, per a maquillar el seu perfil, siga el mantenedor en una històrica entitat cultural.  Açò no ésprivatiu del PP, el PSOE presentà com a cap de llista per la circumscripció electoral de Valéncia en l’any 1986 a José María Maravall, també naixcut en Madrit i del que mai se li conegué cap sensibilitat valenciana, ni molt manco valencianista. Seria mancogreu si, a lo manco, els elegits i naixcuts en esta terra valenciana eixerciren de valencians,velant pels nostres interessos. Al cap i a la fi, és el teòric motiu pel que foren triats i que en la pràctica obvien fins al perjuí.

El següent punt insultant, enfatisat en el títul d’est artícul, és el de les promeses electorals, regalades en la prodigalitat de qui no té cap d’intenció de complir-les. Alguns pareixen creure que, als valencians, se nos ha de tractar en la complaença en la que es dona de menjarals titos, abans de ser sacrificats per als banquets nadalencs.En l‘any 2008,Maria Teresa Fernández de la Vega, qui presumia d’estar empadronada en Beneixida, realment ho havia fet en presses i corregudes, i cap electoral del PSOE per la circumscripció electoral de Valéncia en les eleccions d’aquell any, es comprometia a condonar el deute de 1500 afectats per la pantanada de Tous i estudiar atres 831 expedients de damnificats per aquell desastre. En l’any 2012, els damnificats continuaven reclamant la condonació del dit deute, situació en la que mai hagueren d’haver-se trobat. Lo mateix podem dir de les inversions als aeroports de Manises i l’Altet, als portsd’Alacant, Castelló, Morvedre i Valéncia, de la conexió férrea entre els dos últims dels ports nomenats, la llínia ferroviaria entre Gandia i Dénia, el corredor mediterràneu, l’autovia Morvedre-Somport, la millora de la conexiód’Alacant i Valéncia en Madrit desdoblant la perniciosa i contaminanti grega a l’altura d’Honrúbia.Tantes i tantes promeses fetes, pels uns i pels atres,sense cap de voluntat de complir la paraula amprada. El Parc Central, el soterrament de les vies, la reconversió industrial de Morvedre, entre moltsatres, podrien declarar com a testics de càrrec. No entre en el tema de la finançació autonòmica, sense voluntat de reparació ni pels partits estatals tradicionals ni pel negacionanisme d’alguns dels emergents.

Per estos motius, no s’entén en absolut l’enronia d’una part de la ciutadania per perpetuar el vot cap a opcions que no fan res en positiu pels valencians i ademés nos empobrixen en la seua incompetència i deixadea. Miren arrere i voran a on han quedat els autònoms i chicotets empresaris valencians dels sectors productius primari, secundari i terciari, els quals patixen una pressió fiscal superior a la dels seus competidors del restant de l’Unió Europea. Repassen el passat recent i observaran a on han quedat les nostres caixes d’aforros, balafiades per uns i atres. Auditen lo que ha supost donar el vot als partits d’àmbit estatal i es donaran conte com la nostra agricultura i ganaderia ha segut utilisada com a moneda de canvi, havent de soportar la competència deslleal de productes de fòra de l’Unió Europea i malvivint per les guerres de preus de les grans superfícies comercials, com denuncien AVA-ASAJA i LA UNIÓ, davant el silenci compliç d’uns i d’atres.

¿Continuar votant a formacions que nos depauperen i menyspreen política, econòmica, cultural i llingüísticament (PP, PSOE, C’s, Podemos) o decidir d’una volta per totes per opcions estrictament valencianes i valencianistes que treballen, en positiu, per un proyecte constructiu que millore la distribució de la riquea i la claitat de vida dels valencians? Yo ho tinc clar, sense cap de dubte, sempre EN POSITIU.

 

Artículo escrito por Paco Tarazona