Les eleccions autonòmiques catalanes del pròxim 27 de setembre, haurien de ser unes eleccions autonòmiques més. A lo manco, per lo que fa als valencians, i en concret per a POBLE, no nos interessen més allà del posterior anàlisis del resultat. Empero, donat l’impacte mediàtic i les possibles apertures d’una autèntica partida d’escacs, les quals tenen com a protagonistes, quan no peons, a totes les forces polítiques d’àmbit estatal, intuïm, casi constatem, un fet. Independentment del resultat de les eleccions del 27-S, despuix de les pròximes eleccions generals s’encetarà el meló de la reforma constitucional.
Lo més llamentable com a ciutadà, és observar cóm, llevat d’honroses excepcions, no es parla de millorar el funcionament del sistema i la calitat de vida dels ciutadans o de la separació de poders, puix actualment tant els juges del Tribunal Suprem i Constitucional com el Fiscal General de l’Estat són triats pels polítics de tanda. No es parla de si preferim un model republicà o monàrquic. No es parla de l’inclusió de la figura de la recusació per a càrrecs polítics. Únicament – i per això parle en el títul de les eleccions catalanes – es parla del reconeiximent de la “singularitat catalana” i una “iguala” en el pacte fiscal que els semble a vascs i navarresos.
Sincerament com a participant d’una formació que defén estrictament els interessos valencians, espere que el nostre president de la Generalitat, el Molt Honorable Chimo Puig, es mantinga ferm en el seu discurs d’investidura, a l‘igual que els seus socis de govern i no accepte contribuir a la creació d’un estat més injustament asimètric encara que l’actual. Del grup polític a hores d’ara en el govern central no espere res, el PP tracta la Constitució com si fora un llibre sagrat i no es poguera reformular mai. A no ser clar que ho diguen Moody’s i uns atres. La formació del senyor Puig, el PSOE, sempre s’ha inclinat pel federalisme en tentacions asimètriques.
Tal volta, per això els sondejos li donen un increment a la formació política Compromís. En principi és una bona noticia que els valencians nos decantem per formacions d’obediència valenciana, front a les formacions estatals, responsables de la nostra infrafinançació. Pareix ser un chicotet indicador de pujada d’autoestima colectiva per part de l’electorat. Pero és dolorós vore com destacats líders de dita formació, pareixen patir un síndrome de múltiple identitat, en els mítins són els més valencianistes i en l’intimitat continuen defenent el Països Catalans, no pareix molt coherent presentar-se com a defensors dels interessos valencians i defendre la sumissió a una atra comunitat autònoma.
Des de POBLE, tenim clar que mai farem un doble llenguage. Ya en l’any 2013 nos pronunciàrem al respecte de l’actual Constitució. Volem que tots els ciutadans i territoris estigam en pla d’igualtat. Volem que se nos reconega la nostra idiosincràsia i volem gestionar els nostres imposts. Com afirmava en este mateix mig fa uns dies Paco Tarazona, a causa de l’alçament militar del general Franco, no se nos tingué en conte com a nacionalitat històrica. Des de POBLE defenem una reforma constitucional en consens, respecte i solidaritat entre els distints territoris de l’Estat. No és just que en ple segle XXI, uns territoris tinguen més ventages que uns atres. Federalisme, sí, ¿per qué no? Pero simètric i en un concert econòmic que situe als valencians en una situació d’igualtat constitucional respecte als més alvançats.
Albert Clemente. Participant de POBLE