La tradicional sàtira fallera és una cosa que moltes vegades es troba a faltar en la festa. Sempre ha sigut un element molt incòmode per al poder establert, i per això al llarg de la història s’han donat intents per part de les administracions públiques per a intentar fer-la callar, com cobrar taxes per plantar falla o fins i tot crear els premis al monument, que des del principi va ser una forma subtil d’evitar opinions incòmodes per mitjà de valorar més la part estètica que la crítica. Esta tendència, encara que en menor mesura, encara continua i són moltes les falles en què el seu contingut és molt “blanc”, amb poc o gens de la sàtira que caracteritzava les primeres falles.
Ara bé, si visitem l’Exposició del Ninot que actualment està oberta a València, trobem que hi ha bastants figures que ataquen directament i explícitament a determinats càrrecs polítics o certes decisions polítiques. En concret, es pot vore representat a Mariano Rajoy, president del govern, com un moro que assassina la Comunitat Valenciana, com un pirata que retalla els serveis públics en forma de ninot del Dia dels Innocents o bé com a pallasso, per posar uns exemples. Estan presents també Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda, i ho fa com a vampir o Freddy Krueger (el protagonista de Malson a Elm Street), entre altres paròdies; Gallardón, disfressat de religiós en al•lusió a la seua llei de l’avortament; i Wert, ministre de Cultura, amb orelles de burro. Per altra banda, apareix més que altres anys el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, sobretot en grups que critiquen el tancament de RTVV, qualificat per alguns com a assassinat. Estos polítics li han llevat el lloc als ninots de Rita Barberà, de la qual cada any n’hi havia un grapat, ja siga per motius crítics o simplement com a caricatura; enguany n’apareixen molt pocs.
L’augment de la crítica explícita pot deure’s a dos motius: el primer, el menor pressupost de les falles, que fa que s’augmente l’enginy per fer coses interessants amb menys diners (estos ninots apareixen en seccions altes i baixes); i el segon, la crispació política que fa que la gent tinga més gana de protestar per la situació actual d’Espanya i de València en particular. En qualsevol cas, és benvinguda la bona sàtira contra el poder -siga del partit que siga-, que durant molt de temps s’ha trobat a faltar.
Carles-Andreu Fernández
www.DistritoFallas.com