Recorde amb nostàlgia les hores de classes mortes en les que desconnectava de l’explicació dels professors i les professores. No ho feia perquè no m’interessara. Ho feia perquè sentia que ens obligaven a aprendre una cosa sense preguntar-nos per què. I m’avorria, xica! Hui, a la Universitat, encara ho sent així alguna vegada que altra. Tot i que, quan escric recorde classes de professors i professores que me feien i me fan viatjar a un altre món. A ells i elles, gràcies per fer-me veure més enllà dels apunts de classe. Però, no només ho sentia així en la vida acadèmica. En eixe aspecte, trobava inexplicable per què vivim en un Estat de nacions en el que les nacionalitats i les identitats de cada territori esdevenen una amenaça per a l’Estat. Trobava incomprensible com en ple segle XXI seguim baix una monarquia que, a més, va socarrar el nostre país, la nostra cultura i la nostra identitat. És totalment ridícul que seguim obeïnt una Constitució, que només és modificable si així ho decideixen els dos vells partits per rescatar la banca privada. Eixos que tenen el deure de mantindre l’unitat de l’Estat i de deixar-se governar pels grans empresaris i les grans riqueses estatals.
Front a això què tenim? Una societat que ha decidit canviar. I ho ha decidit exercint el seu dret a vot. I l’ha exercit per triar un canvi. Però, un partit creat per combatre la pujada d’un altre i l’inmobilitat dels de sempre, han aturat totes les aspiracions de canvi. I, amb això, les esperances dels valencians i les valencianes de deixar de ser un país de segona. Almenys, de moment. Per què diem “almenys”? Llavors perquè a Madrid tenim 3 diputats i 1 diputada de Compromís amb la disposició ferma de propiciar un govern de canvi que ajude a avançar el nostre país cap a l’autogovern, l’autogestió i l’autodeterminació. 4 vots que són decisius per al futur del govern de l’Estat. Així doncs, si Pedro Sánchez decideix canviar d’opinió i tria esquerres, ens sentarem a parlar. Però, de moment, amb Ciutadans pel mig “NO”. I així ho hem votat al CN del Bloc i així ho decidirà la nostra militància en un referèndum virtual en el que li consultarem a les nostres bases què volen. Ho farem amb una pregunta clara, sense amagar res i explicant allò que hem parlat a Madrid a través de la nostra comissió negociadora. Democràcia.
El valencianisme polític vivim en un moment en el que tots els focus d’atenció els tenim damunt. Cada volta que creue la porta de la sala de reunions de la Comissió Executiva Nacional de Compromís sent la magnitud d’allò que estem aconseguint. Hem posat el País Valencià en el mapa i ho hem fet a base de treball, treball i més treball. Som part d’un govern de canvi en la nostra Generalitat, la valenciana. I volem seguir avançant. Per això, triem el canvi a l’Estat espanyol. I, volem fer-ho en nom de totes aquelles persones que ha cregut i creu en nosaltres, Compromís. Tota aquella gent que ha posat una pedra en la construcció del nostre poble. Tota una societat que va fent pas a pas un País. Perquè, amigues i amics, fer país va més enllà de banderes, himnes i sectarismes diversos. Som un país plural, som País Valencià!
Artículo de colaboración de Quique Castelló