Quique Castelló

Es el moment

Ha arribat el moment. Eixe moment de ser valentes i fer un pas endavant. És el moment de baixar al fang i embrutar-se fent allò que millor sabem fer: rescatar persones, rescatar el nostre país d’aquells que l’han volgut ofegar, assassinar i soterrar. És el moment de renàixer d’entre les cendres, com vam fer en Xàtiva o en Vila-real, pobles de socarrats i socarrades. És el moment de plenar els carrers i les places de color taronja, de valencianisme, de Compromís. Perquè si no ho fem nosaltres, ningú ho farà per nosaltres. És el moment d’il•lusionar-nos i demostrar a qui ens creu muts que podem alçar la veu fins a límits inimaginables. Perquè és el moment de deixar ben clar que, a les valencianes i els valencians, ens ix molt car això de pertànyer a Espanya. I no, no és el moment de reformes, sinó de començar de nou.

Els valencians i les valencianes hem patit anys i anys de desvergonya gràcies a aquella frustrant transició, que va servir per imposar un règim, el del bipartidisme. Un bipartidisme que ens ha deixat en el cul a l’aire i que ara li ho farem pagar en les urnes. Plenant cada urna de somriures, de futur, d’il•lusió. I, tal volta, això li molesta a algú. Tal volta, a qui li molesta és de dins de casa i és que no vol que aquest projecte, Compromís, es faça gran. I, tal volta, no vol que es faça gran perquè és com guanyarà la gent i perdran uns pocs. Un PP a la desesperada intentant frenar la debacle i un PSOE agafant-se on siga per no caure més baix del que ja ha caigut. I, això és, agafant-se fins i tot d’aquella gent que no ens vol grans des de dins de casa.

Tenim una oportunitat única, una oportunitat en la que somiaria de Paula Burguera i, és que, anem a situar el País Valencià en el mapa de la dignitat i la llibertat d’una volta per totes. I, per això, hem de mantindre’ns fidels a Compromís i fer una campanya nostra, del carrer i per a la gent. Perquè és el moment de les persones. És el nostre moment! Hem de guanyar al bipartidisme, hem de liderar l’espai del valencianisme de progrés i hem d’assolir un grup valencianista en el Congrés amb Joan Baldoví de cap. I això, companys i companyes, depèn estrictament de nosaltres. No podem quedar-se a casa, hem de plenar els carrers per poder plenar les urnes. Hem de fer passos cap avant per poder assolir el canvi. És la nostra obligació fer comboi per trencar un silenci massa antic i massa llarg. Estem recuperant les institucions valencianes, però volem recuperar el nostre país. Un país ric, culte i treballador. Un poble unit, alegre i combatiu. Una gent compromesa amb el territori, amb la llengua, amb la seua història, amb les persones que l’envolten. Una terra que troba a faltar els i les joves que han havut d’anar fora per poder sobreviure, per ser els cambrers i les cambreres d’Europa. I això, companyes, ha de començar a canbiar de debò. El somriure ha canviat de bàndol. Ara, està amb nosaltres i anem a fer-lo gran. Que arribe d’orella a orella. Que es contagie en la gent, que el poble valencià torne a somriure. Perquè ha començat a fer-ho, però vol fer-ho de manera permanent. I això, amb el bipartisme en el govern no serà possible. Els hem de guanyar per poder avançar. Els hem de trencar per poder construir un país que va alçant-se.

En definitiva, prenem els carrers i les places i guanyem el futur com sempre ho hem fet: amb alegria, malgrat la pluja. Avançant i tornant la il•lusió que ens ha demostrat la gent que té amb nosaltres. És el moment de ser valentes i valents i tornar la dignitat al nostre poble. Un poble saquejat, silenciat i que ha servit per al PPSOE com a moneda de canvi. No volem ser «el levante feliz» i, tal volta, això deuen saber-ho els nostres socis. Volem ser un país lliure, digne i alegre. Un país normal, d’una per totes. Volem ser el País Valencià.

Artículo escrito por Quique Castelló

Ir arriba