Els que ara tenen més de 40 anys recordaran que, fa molts anys, els rètols dels bancs no es diferenciaven uns dels altres: pràcticament tots tenien més o menys el mateix tipus de lletra, una del tipus serif (com la ara tan utilitzada Times News Roman) i un logo senzill. No es molestaven en tenir una imatge diferenciada i forta respecte a la competència, entre altres coses perquè no els feia falta: els clients venien sols. Però els temps canvien, cada vegada era més difícil obtenir clients i calia semblar diferent i millor que la resta, cosa per la qual cada entitat va modernitzar i crear una nova imatge.
Amb les comissions falleres ha passat una cosa pareguda. Tradicionalment moltes han triat un escut amb elements típicament valencians o fallers (el Miquelet, bunyols, petards, escut de València, foc..) i amb un estil molt clàssic. Això feia que, encara que no hi haguera repeticions, estos símbols foren molt similars. Però arribat el final del segle XX, algunes van decidir que ja era hora de modernitzar-se i crear un escut més d’acord amb l’estètica actual: plans, pocs colors i, el que és més important, més diferenciador que el clàssic. Destaquen casos com Na Jordana, Arrancapins, Exposició o Passeig de l’Albereda-Avinguda de França, on el nou escut és un autèntic logo. Per altra banda, organitzacions falleres com la pròpia Junta Central Fallera o la Junta Local Fallera de Torrent també han volgut reinventar la seua insígnia.
¿I per què abandonar l’escut clàssic de tota la vida? Primer, perquè sempre està bé adaptar-se a les tendències per renovar-se i mostrar que s’evoluciona. I segon, per crear una imatge “de marca” en el mercat del món faller. En efecte, les comissions falleres, encara que són organitzacions no lucratives, és evident que també competixen entre ells en àmbits com el monument i la il·luminació. Amb més de 800 en tota la Comunitat Valenciana, per a moltes és important ser visibles sobre la resta per tal d’aconseguir notorietat i prestigi, els quals repercutixen a llarg termini en més fallers, més patrocinadors i per tant en millors falles i actes. L’escut, convertit hui en dia en logo com he comentat adés, és una part important de la imatge de la comissió perquè és el seu identificador en actes públics, anuncis i documents, i en el seu disseny ja transmet o hauria de transmetre el caràcter de la mateixa.
Ara bé, esta actualització de l’escut de la falla no és ni molt menys generalitzada. Són molt pocs els casos, i en la majoria d’ells tracta d’una insígnia no oficial. I no és estrany, ja que el món faller és molt conservador i per tant reticent a modificacions, però està clar que la societat evoluciona, cada vegada és més competitiva i per tant, cal actualitzar-se. Una festa de la importància de les falles ha de trobar l’equilibri entre tradició i modernitat sense perdre la seua essència, i revisar els escuts de les comissions així com els noms de vegades no li suposa cap mal perquè no és un element bàsic de la mateixa; més bé al contrari, una renovació de la imatge de les comissions pot donar a les Falles un caràcter dinàmic que pot ser afavoridor de cara al turisme, sense comptar els eventuals beneficis a nivell particular que poden aconseguir els fallers com s’ha comentat abans. En resumides comptes, que val la pena pels fallers i per la festa en general.