Quique Castelló

Espanya ataca de nou

Quan vas a l’institut, arriba un dia en el que te fan un test depenent els resultats del qual t’ajuden -o això diuen- a prendre una decisiò sobre el teu futur professional. Crec recordar que aquest test te’l fan en 4t de l’ESO. Però, això hui no ens interessa. El cas és que tenia pensat un article diferent i, de sobte, m’ha sorprés el pacte per tal que Patxi López siga el pròxim president del Congrés. Així que he borrat tot el que tenia escrit fins al moment i m’he posat a escriure açò. L’article del test per a una altra ocasió!

Fa unes setmanes us vaig contar la història de Carmen “la barbera”. Si feu memòria, Carmen és una dona que me va afirmar que va votar al PSOE per fidelitat i perquè, en uns moments durs en la història de l’Estat espanyol, era l’única esperança per a elles. Si esforceu un poc més la vostra memòria, caureu en què la barbera me va dir que votaria Compromís a les pròximes eleccions, en cas que s’avançaren. Carmen va seguir votant al partit que va votar sempre per fidelitat, per no anar en contra del seu cor. Fidelitat a un partit que prometia estar al costat de la classe obrera, de la classe baixa, de la gent, del poble. Fidelitat a un partit que era lúnica esperança i que ara s’ha esfumat. S’ha trencat. Han trencat la confiança amb Carmen. I en molta gent com ella. Moltes persones que creïen en un gir a l’esquerra del PSOE. Un pas avant per les polítiques a favor de les persones, pel rescat social i urgent que demana el l’Estat. Hui, l’ànsia de poder d’unes persones de dubtosa ideologia d’esquerres ha trencat totes les il·lusions les esperances del conjunt del poble.

Pablo Iglesias és una persona que es sent còmoda en la televisió. Eren comentades entre la gent “del rotllo” les seues intervencions a La Tuerka i en Fort Apache. Després van vindre altres programes en els que Iglesias demostrava el poder de la seua oratòria. I no només ell, també Monedero i Íñigo Errejón ho feien. Aleshores eren uns totals desconeguts. De sobte, Iglesias va fer el salt a la televisió en tertúlies on plantava cara a polítics casposos com mai abans ho havia fet: mirant-los als ulls. A poc a poc, “el de la coleta” va anar adquirint notorietat. Al principi, ho tenien controlat. O això devien pensar els qui manen en realitat de les grans empreses de la comunicació al país en què vivim. Un bon dia d’eleccions europees, PODEMOS va fer un cop de puny en el tauler electoral. I, si d’una cosa me n’he adonat aquests anys de carrera és que, per si no ho teniem clar, els grans grups de comunicació espanyols i mundials ens tenen adoctrinades. Ja se que no estic descobrint-vos la pòlvora. Però, quan coneixes com funciona tot aquest món, ni que siga mínimament entens per què els grups xicotets com aquest -València News- se les veuen grosses per sobreviure, mentres altres viuen dignament i, a més, van sobradets. Per exemple. Això, a escala estatal és una manipulació de l’informació brutal. M’agrada la carrera que faig perquè sóc com una espècie de cavall de Troia en aquest gran Univers. I, xica, m’agraden els reptes. Bé, amb tot açò vull dir que quan els grans grups de comunicació estatals s’adonaren del monstre que van crear amb Pablo Iglesias i que havia fet tremolar les grans empreses que els subministren vam veure com presentadors com Cintora caïen o com els directius de bancs demanaven “un PODEMOS de derechas”. Amb això, van veure un partit que duia anys en el món de la política i que els podia servir com a mur front a PODEMOS. Així, el PSOE i el PP salvarien els mobles ja que els nous partits estarien ocupats debatint entre ells. A més, els espais per a PODEMOS abans, ara eren per a Rivera i Ciudadanos, un partit alimentat per l’IBEX35 per tal que PODEMOS no fera tremolar massa el seu sistema. Finalment, amb tot el que ja sabem, el 20D la gent va eixir i va plenar les urnes d’esperances de canvi.

Al País Valencià Compromís-Podemos van juntar forces per no dividir vots dins del mateix espai electoral. Aquesta aliança és cert que va ser vista per una part dels nostres -Compromís- amb recel. Però, també és cert que Compromís-Podemos van desbancar al PSOE de la segona força a totes les circumscripcions del nostre país. Arribant, fins i tot, a empatar amb el PP en nombre de diputats a la província de València. En total, més del 15% en totes i cadascuna de les circumpscripcions provincials valencianes i 9 diputades i diputats valencianistes al Congrés. Sense dubte, uns resultats que permetien creure en un cada volta més pròxim Grup Valencià Propi. Per tant, uns resultats excepcionals. Tot i les “pataletes” d’alguna gent i, inclòs, amb la contracampanya -demanant el vot per a altres formacions- feta dins de casa nostra. Cada volta que anem a les urnes, sumem més somriures. Som imparables. Amb tot això, el PSOE ha vist tremolar el seu poder. Massa grups al Congrés. Massa pluralitat. Massa diversitat. Massa democràcia. I, clar, massa haviem fet tremolar el sistema. El seu sistema. Llavors, tenien en les seues mans seguir els passos del PASOK o els socialistes bascos -Patxi López és aquell president que ho va ser gràcies a un pacte amb el PP- o fer un gir a l’esquerra, reconèixer la plurinacionalitat de l’Estat espanyol i encetar un govern de canvis radicals i de rescat social. Allò que moltes com Carme “la barbera” esperaven. Ara, ja ho sabem. Els de sempre ens tornen a silenciar com a poble, tornen a ofegar el nostre territori i tornen a defraudar a la seua gent. Espanya ataca de nou. Ara sí, és el moment de fer-los-ho pagar. Per Pepe, Carmen la barbera, Josefa, Maria, Amparín, José, Xaro, Ernest, Encarna, Toni, Fernando, Manolo, Enrique… I tanta i tanta gent que s’ha deixat la pell per nosaltres i ara veu com en poc de temps el sistema que havien aconseguit tombar amb molt d’esforç es reforça perquè aquella gent en la que confiaven les a tornades a trair. Totes les Carmens les barberes us ho faran pagar, un poble que camina, que creix i que segueix aprenent és un poble imparable. És la nostra obligació moral seguir avançant fins a ofegar-los en la mar.

Artículo de colaboración de Quique Castelló

Ir arriba