La globalització de l’arquitectura

Ignasi Gomis CantóIgnasi Gomis Cantó, estudiante de Arquitectura en la UPV

Estem acostumats a escoltar moltes vegades que la globalització és un fenomen molt perjudicial per a la nostra societat perquè es tracta d’una mena d’imperialisme nord americà que vol imposar el seu sistema neoliberal a la resta del planeta i posar tot el poder en mans de les grans corporacions. En arquitectura, s’associa molt sovint la globalització, a una homogeneïtzació que comporta la pèrdua d’identitat de les poblacions. I de fet, la patologia està ben detectada però, no les causes que la provoquen.

Els darrers anys, la arquitectura ha derivat en una uniformitat no sols formal però, també material, i funcional. Aquesta tendència fa que pot ser a moltes persones els fora difícil distingir una població fixant-se només en algunes zones de les grans ciutats mundials. Però, també seria complicat en molts casos distingir si un edifici es tracta d’un museu, un teatre, o una escola, guiant-se només pel seu aspecte exterior. Ens resulta molt fàcil dir que aquesta neutralitat de vegades exagerada i la monotonia dels edificis arreu del món és culpa d’un fenomen extern anomenat globalització, i d’aquesta manera traure’ns tota responsabilitat de sobre. Ara bé, els principals responsables son els professionals de l’arquitectura, no ens enganyem pas.

L’arquitectura ha estat sempre i continua sent un reflex de la societat, es podria dir que és per a les ciutats com la fisonomia per a les persones. L’arquitecte per tant hauria de ser coneixedor sempre del entorn paisatgístic de la seua obra, i també ser conscient de la identitat de les persones que la habiten per ser capaç de comprendre la antropologia i la mentalitat dels individus que estaran en contacte amb el projecte. Incorporar el contrapunt local als edificis, ens permet potenciar la identitat dels ciutadans, arrelar-los als llocs on viuen i cohesionar la societat.

De fet, la globalització consisteix en un procés d’expansió mundial del comerç, de la producció, de les tecnologies, de la comunicació, del transport, i dels fluxos de persones. En un món cada vegada més informàtic i on les idees cobren un protagonisme cada vegada més important, la globalització ens permet posar-les en contacte i compartir-les. A més, ens permet posar a l’abast de tots, solucions tecnològiques per a solucionar un dels reptes més importants del planeta: la sostenibilitat de les nostres ciutats. ¡Per als reptes globals calen solucions globals, i és importantíssim aplicar els millors remeis vinguen del lloc del planeta que vinguen! No cal dir que en aquest tema els arquitectes tenen la enorme responsabilitat i obligació de fer de les nostres ciutats grans àrees ecològiques en lloc de grans fumerals.

És responsabilitat de l’arquitecte saber aprofitar aquestes eines per millorar el planeta i complir les necessitats de la població, tot i mantenint la identitat pròpia de cada població. Se li ha d’exigir una destacada sensibilitat per tractar de fer espais més humanistes sense haver de renunciar a les noves tecnologies. ¿Algú ens ha obligat per exemple,a fer dels aeroports un lloc de passada sense cap interès? ¿No podríem fer d’aquestes infraestructures uns llocs agradables amb espais de repòs o de treball ben condicionats per passar millor les llargues hores d’espera abans dels vols?

Deixem de defugir les nostres responsabilitats i de culpar la globalització de tots els mals. La creativitat és una enorme eina que tenim a les nostres mans per solucionar els reptes locals i els reptes globals. Utilitzem la globalització per potenciar les idees i posar-les al servei de la societat.

Artículo escrito por Ignasi Gomis