Miquel Ramon Quiles

La memòria és curta

Quan passava per davant dels edificis de la Generalitat, moltes voltes, me quedava mirant els màstils, de vegades vigorosos, nuets de banderes. Junt a la Real Senyera onejava la bandera de l’Estat més un tercer pal quedava orfe de tela. Al temps alguns d’eixos màstils foren, inclús, retirats. Vaig preguntar el perqué i ningú me va saber o voler dir res. Per lo vist hi havia una orde expressa per a que en cap edifici del Govern autonòmic onejara la bandera d’Europa. No hi havia cap acort, ni una raó confessable, encara que si una orde. ¡Fòra la bandera d’Europa dels edificis de la Generalitat!

Per un atra banda, més que res per les comarques de La Plana, de tant en tant la Real Senyera deixava d’onejar en llocs municipals presidits per flamants mandataris del mateix partit que ostentava el poder autonòmic. I no passava res. Per molt que preguntara yo tampoc trobava resposta.

El Delegat del Govern estatal (de la mateixa organisació que ostentava el valencià) ni dia res ni s’immutava. Pero ara han canviat les tornes i és un atra bandera la que no els pareix que estiga en el lloc. De manera immediata el Governador Civil, perdó, el Delegat del Govern rebusca els artículs en els que s’indica l’orde i preferència de les banderes en lloc públic. Curiós que després de 20 anys de no complir com cal el protocol resulta que necessita el representant de Rajoy en Valéncia advertir que segons la Llei 39/1981 resulta obligatori situar la bandera de l’Estat en lloc preferent i oblida que la Llei V 8/1984 obliga a la colocació preferent de la Real Senyera.

¿Qué de la Real Senyera no cal dir res? ¿Perqué? ¿Perqué n’eren els seus correligionaris els que l’amagaven?. A la fi resulta molt aclaridor com han alçat la veu quan de l’himne valencià han caigut unes parauletes i al temps ha hagut un silenci còmpliç quan se li ha faltat al respecte al nostre himne o s’ha negat la seua interpretació.

¡Ah! ¡Que alguns d’ells han segut del seu partit! ¿No?

Por Miquel Ramon

Ir arriba