La ràbia o la raó

Ha quedat clar que Podemos s’ha convertit en tot un fenomen a nivell estatal però, quina cabuda té la formació de Pablo Iglesias al País Valencià? I millor encara, quina cara tindrà? Aquestes són incògnites que ningú des de la pròpia organització s’ha preocupat a esclarir però, analitzant lleugerament les darreres decisions que han adoptat i observant el panorama polític valencià podem anar fent-nos una idea.

Hi ha qüestions que a mi personalment, com socialista i valenciana, em preocupen. Una d’elles és el model territorial, matèria en la qual Iglesias ha dit i fet coses oposades. D’una banda ha assegurat que ell considera Espanya com “un país de països”, entenem que es refereix a una federació o, simplement, que aposta per un model semblant a l’autonòmic on la l’autogovern i la suma de voluntats són importants. Però després d’haver conformat la seua executiva, veiem que ha nomenat a 26 responsables de Madrid i només a 2 valencians per a tot seguit afirmar que “la territorialitat és quelcom accessori”. Ni el PP, partit centralista per excel·lència, s’atreveix a conformar equips pensats des de la centralitat més absoluta.

La participació ciutadana és una de les banderes que Podemos ha fet seua. Jo personalment ho celebre perquè sóc gran defensora de l’apertura dels partits a la societat i de la transparència més absoluta. Però si anem a les dades objectives a Pablo Iglesias l’han votat, des de casa i a través d’internet, 100.000 ciutadans espanyols per a ser secretari general. Tenint en compte que a les primàries del PSPV varen participar vora 80.000 valencians de manera presencial entrant a les seus socialistes de cada municipi després que el partit haja estat vint anys a l’oposició, sembla que la fita del partit dels cercles no és com per a tirar coets.

Sempre he defensat que primer són els projectes i després els lideratges però estaran d’acord amb mi que les persones en política són importants perquè representen valors humans més enllà de les idees com l’honestedat, el compromís i les aptituds. En el cas de Podemos, partit construït sobre la figura d’un líder nacional, no queda clar qui posarà cara a una possible candidatura autonòmica. No obstant, la meua recomanació per al Senyor Morera és que convença els sectors més crítics del Bloc per a que cedisquen davant les pretensions d’Oltra perquè, de no fer-ho així, a Mònica no li tremolarà el pols per a telefonar a Pablo. Perquè clar, si ja ha estat amb EUPV i amb Compromís, no crec que li importe massa sumar-se a la moda dels cercles morats si pensa que això li valdrà per a ser cap de cartell.

Fora com fos, cal tindre una cosa ben clara; després de vint anys de govern del PP on s’ha instal·lat la corrupció com a modus operandi en moltes institucions valencianes i després d’haver patit una recessió econòmica gravíssima, els valencians han de pensar molt bé si és el moment d’experimentar amb partits i polítics que han fet del descontent i el cabreig general la seua bandera o per projectes i persones capacitats per a plantejar una alternativa real de progrés que supose una recuperació, no només econòmica, sinó també social i moral per a la nostra terra.

 

Marta Trenzano,
Vicesecretària General del PSPV de la Província de València.

Los comentarios están cerrados.

Ir arriba