L’història és persistent i circular, repetint sistemàticament els seus erros. L’economia de mercat prèvia a la gran crisis de l’any 1929 es caracterisava per una oligarquia organisada en monopolis i concentrada en trusts – grup d’empreses distintes que controlen la comercialisació d’un producte determinat copant la seua distribució i venda- i càrtels – acort entre determinades empreses per a reduir o eliminar la competència-. D’esta forma, una teòrica economia de mercat, lliberalisada de regulacions estatals, era, a lo manco, tant tancada i regulada, com l’economia dels estats més regulats dels moment, la neonata revolució bolchevic.
L’actual crisis econòmica ha provocat una situació similar a la descrita per a les primeres dècades del segle XX. Hem constatat com, en manco de quatre dècades, el constitucional dret a la vivenda ha passat de sufragar-se en el salari de cinc anys al de quaranta i hem evidenciat com les chicotetes i mijanes empreses han anat desapareguent en un context de permanents macrofusions, el qual, llunt de beneficiar al ciutadà, incrementa el cost de la vida. Un eixemple del perjuí que genera esta dinàmica perniciosa és la constant pujada del preu de la llum gestada per un reduït grup d’empreses, moltes d’elles refugi altament remunerat d’antics polítics, baix el pretext d’una dèficit de tarifa que no és tal.
Junt ad este problema afegim l’infecient gestió de l’estat del benestar, la qual, incrementa la pressió fiscal sobre les classes miges i baixes, és dir, sobre els treballadors i els emprenedors. D’esta forma l’economia s’allunta de forma equidistant del dinamisme desregulat defés lliberals i de ser justa i igualitària, arguments defesos pels socialsdemòcrates. Ans al contrari, de forma paradòxica, lliberals i socialdemòcrates han conseguit, en el seu férreu bipartidisme, un model productiu intensament intervencioniste, a l’igual que defén l’essència teòrica del marxisme.
Les conseqüències són paleses. Incapacitat dels estats socialdemòcrata i lliberal per a facilitar l’accés als drets constitucionals bàsics: treball i vivenda i la concentració del poder sociopolític i econòmic en poques mans: empreses públiques en mans del bipartidisme sociodemòcrata-lliberal i dels grans grups econòmics. De fet, si alguna cosa fa coincidir a keynesians i neolliberals, independentment de la seua teòrica possició ideològica, és sa cohabitació en els consells d’administració més importants i el ser posseidors de Societats d’Inversió de Capital Variable (SICAVs) en favorables, a la par que injustes, ventages fiscals. En este model, no pot estranyar-nos que huitanta persones acumulen les mateixes riquees que la mitat de la població mundial.
Davant d’esta inaceptable situació, POBLE advoca per un equilibri entre l’iniciativa privada i els pilars fonamentals de l’estat de benestar. De forma que este equilibri permeta als chicotets i mijans emprenedors generar riquea de forma equitativa, sostenint, en una pressió fiscal justa i raonable, un estat del benestar caracterisat per l’universalitat i la justícia.
Des de POBLE defenem una economia del be comú basada en el creiximent sostenible, en l’activitat dinàmica dels mercats dins d’unes directrius bàsiques basades en la responsabilitat corporativa interna i externa, la solidaritat, el respecte al mig ambient i la cooperació. Com dia Voltaire, en el menyspreu de l’ambició es troba u dels principis essencials de la felicitat sobre la terra. Est és el nostre plantejament.
Departament d’Economia | POBLE
www.poble.org