Lo que 2014 li ha llevat a la cultura valenciana

2014 nos ha privat als valencians de dos grans referents culturals, dos valencians inoblidables, que nos lleguen unes produccions lliteràries dels quals la posteritat hauria de donar testimoni.

En el mes de juny nos deixava Anfós Ramón, el poeta i escritor més llorejat del sigle XX en llengua valenciana. Guanyador de decenes de Flors Naturals, Violes i Englantines, autor poètic de llibrets de Falla, ningú com ell ha sabut expressar l´espirit més patriòtic i emocional del ser valencià, ni tampoc el cariu popular i festiu de la nostra societat.

I en novembre, la cultura valenciana pergué a un atre adalit, Vicent Lluís Simó Santonja. Tito Simó per a amics i coneguts fon un ilustre notari i juriste, humaniste i escritor, que nos deixa més de trenta obres narratives, poètiques i ensagístiques de temàtica valenciana.

Parlar d´estos dos autors, és parlar de dos amants de Valéncia i tot lo valencià, i alhora de dos proscrits culturals per a l´alienada oficialitat llingüística i cultural que patim des de fa més de tres dècades, a causa de la seua defensa de les singularitats valencianes i de l´independència llingüística de la llengua que tan acertadament conrearen durant la seua vida. Per este motiu, i a pesar de la calitat humana i lliterària demostrades d´abdós pròcers de la cultura valenciana, l´exclusió de les seues obres dels circuits culturals i educatius és un llamentable fet el qual als poders polítics no pareix preocupar, mentres es glorifica sistemàticament als tres o quatre agents referents de l´introducció del pancatalanisme en el si de la societat valenciana.

Valéncia té un deute de reconeiximent en Anfós Ramón i Tito Simó. I la societat valenciana, per lo manco la part més compromesa en la defensa, difusió i posta en valor de lo propi, tenim l´obligació de conéixer, reivindicar i mantindre viva l´ànima cultural d´estos dos autors, que, en total seguritat, d´haver vixcut en una coyuntura més favorable a lo netament valencià, ya estarien siguent objecte d´homenàgens i exposicions, i alguns carrers i coleges de poblacions valencianes ya portarien els seus noms.

Ir arriba