Me passe a escriptor!

Quique CastellóQuique Castelló, colaborador de Valencia News

Recorde quan la notra organització va haver de renàixer d’un congrés frustrat de Joves amb Compromís i el Bloc Jove es va convertir en JovesPV-Compromís per poder donar cabuda a totes les joventuts de Compromís. Des d’aquell moment, jo, i la major part de l’equip que vam conformar de manera consensuada, hem estat deixant-se la pell contra la política interna de fets consumats, de despatxos i d’anul·lació de la democràcia interna al nostre partit, el Bloc, i la nostra coalició, Compromís. En aquest temps, crec que JovesPV-Compromís s’ha guanyat el respecte com a organització política juvenil a casa nostra.

En aquesta temporada com a màxim responsable i representant de l’organització juvenil del Bloc les he vistes de tots els colors. A la primera Comissió Executiva Nacional de Compromís vaig rebre una carinyosa carícia en forma de “tu no deuries estar ací com a rperesentant de res”. I, en canvi, he vist com a representants que no han fet cas al que la seua gent ha dit en referèndum i la seua assemblea els ha demanat democràticament que se’n vagen i deixen el seu lloc a una altra gent, se queden. He vist com una gent que es deia ser d’esquerres defensava que no hi haveren primàries. També, he pogut veure com persones que defensaven primàries sense quotes a una hora, a l’hora de després ens deixaven amb el cul a l’aire a uns pocs que les seguiem defensant mentres ells accpetaven quotes i requotes i requetequotes de partit. He vist com s’ha ignorat a una pota de Compromís, que és la més nombrosa després del Bloc dins de la coalició. He vist Consells Nacionals del Bloc on hem havut d’eixir a defensar que no voliem trencar Compromís. I, dit això, hem havut d’escoltar-se que “per culpa vostra es trencara Compromís”. He observat com en un Consell General de Compromís es votava un reglament de primàries en el que es venia a Castelló a última hora i s’eliminava el debat. He sentit allò de: “enhorabona, ja teniu el que volieu: trencar Compromís”. I he vist com m’han fiscalitzat el vot per després retreure-m’ho a la mínima. En aquest breu temps, he vist com uns hem estat pensant sempre en Compromís com una ferramenta per rescatar persones, pel valencianisme polític i per l’ecologisme i el feminisme. Com a una cooperativa política on totes siguem iguals, que ara no existeix. He vist la pataleta d’un grup de gent perquè un home no ha aconseguit el suport necessari per ser Conseller ni tindre el poder absolut en el Bloc.

He vist com hem entrat a governar el nostre país, com hem assolit tindre un grup parlamentari amb 19 diputades i diputats a Les Corts amb el millor síndic possible, com hem aconseguit 9 diputades i diputats a Madrid amb una candidatura valencianista, com estem participant del canvi a l’Estat i no s’hem quedat fora, com s’ha convocat un Congrés Nacional del Bloc per repensar el valencianisme polític del segle XXI, com la traïció està davant dels nostres nassos en la política i com l’ambició de poder d’alguna gent frena les aspiracions d’un projecte ambiciós. En definitiva, puc escriure una novel·la amb tot el que he viscut en poc de temps. I, xica, m’ho pensaré!

Quique Castelló