“Que nadie se esconda detrás de una institución. Que cada partido diga si habla valenciano, qué piensan y qué bandera lleva: si la senyera o la cuatribarrada”. En est supost arrepuny identitari mos va sorprendre l’atre dia el President Fabra, en referència a la polèmica definició de valencià aprovada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). També el paladí del poble, Alfonso Rus, mos delectava en unes paraules paregudes: “Si la AVL dice que los que defienden la singularidad del valenciano son incultos, yo seré inculto, mi padre, mi abuelo y la mayoría, pero lo que no puede ser es que un Diccionari me diga ahora que mi nieto es diu noi”. Quina eloqüència!
Com ya he vingut avisant en esta tribuna des de que la polèmica naixquera, tot dins del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), en lo que a la qüestió es referix, olora a campanya electoral, agitant una vegada més el fantasma del catalanisme al mateix temps que fan bandera d’un gran valencianisme. Pero la realitat, si u vol mirar més allà de les comparecències barates dels dirigents populars, es que de valencianisme, res de res. Així, la Consellera de Cultura, Mª José Català (che, ni el llinage acompanya!) i el Vicepresident del Consell, José Ciscar, tractaren d’amainar l’atre dia el conflicte diguent que el Consell es contentaria si es canviara la definició de valencià en el nou diccionari de l’AVL i s’acomodara a l’Estatut. No obstant aixó, quan s’els preguntà al respecte del significat de català existent en el mateix text, que establix que abdós definicions, la de valencià i la de català, son vàlides per a referir-se a l’idioma parlat pels valencians, varen dir que no es contemplava la seua modificació. I dos dies després rectificaren des del Consell, indicant que també es canviaria… Quin embolic!
Pero si algú encara té dubtes d’estes falses apariències, la propia Consellera va indicar que no n’hi hauran mides de cap tipo en contra de l’AVL en cas d’insumissió, puix confiava en el diàlec ab l’institució, i que, atents, el Consell no ha volgut debatre l’àmbit acadèmic i/o científic de la definició, sino que s’ha centrat estrictament en el jurídic. Es a dir, que el PPCV compartix la denominació “cientifica” de català per al valencià. I per arrematar la faena, Císcar insistí en que la Comunitat no es pot permetre un nou debat acalorat en torn a la llengua, perque aixó “nos debilitaría como valencianos”. Senyor Ciscar, lo que mos debilita als valencians es, contrariament a lo que vosté es pensa, que els nostres dirigents no tinguen clar ni la nostra història ni la nostra identitat!
Pero es que ademés d’aixó, el PPCV s’enfrenta a un problema nou: l’Acadèmia s’ha convertit en el seu “Frankenstein” particular. Era senzillament una qüestió de temps: l’ambició desmesurada dels creadors que no es donen conte del perill que la seua invenció supon, i que acava per tornar-se en contra. I si ara, per algun milacre que no espere, el PPCV vullguera desfer-se de l’AVL, reduir la quantitat d’acadèmics, o canviar-los, no podria perque foren tan estúpits que en l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia la varen blindar al necessitar una majoria de tres quarts dels vots de les Corts (es a dir, els vots dels catalanistes) per a dur a terme eixes possibilitats. Qué esperaveu?
I es que, a pesar de la reunió de la Comissió de Senyes d’Identitat del Partit que va tindre lloc el passat dimarts, a on es va reclamar contundència per part del Consell ab la “provocadora” AVL, la modificació de les definicions de “valencià” i “català” del diccionari i, també l’eliminació de les paraules que son alienes al valencià, (com per eixemple “granera”, “oncle” o “noi”,en conte de “escombra”, “tio” i “chiquet”), des de que Aznar escomençà a parlar català en l’intimitat i Zaplana mos va governar, no aflora el supost valencianisme del PPCV, convertit en banals declaracions. Es l’hora d’un viraje de cent huitanta graus en la política valencianista de la formació: que les paraules es traduixquen en fets concrets.
Vicente Boluda
Los comentarios están cerrados.