No em crec a Pablo Iglesias. Un dia mirant la televisió el programa de Risto Mejide “Viajando con Chester” (per cert la televisió de Vasile ha fet fora a Risto del programa per temes, supose, de censura pura i dura, i ara el fa a A3 amb un altre nom) quan varen entrevistar, xarrar o com és puga dir allò que fan al sofà a Joaquin Sabina, per a molts un mestre, i li varen preguntar per Pablo Iglesias i allò que diu PODEMOS, ell va dir una cosa que m’agradà molt (la fique en castellà) “me gusta lo que escucho pero no quien lo dice”, doncs això, tot el que diuen m’agrada però qui ho diu, com ho diu i la manera d’articular-lo, a mi em fa olor.
“Vaig estar a Catalunya i vaig haver de suportar que em parlaren en català en una tenda, però el botiguer es va quedar amb la mercaderia perquè jo no em va deixar prendre el pèl…” És part d’un comentari penjat en el seu Facebook per María Eugenia Suárez Gutiérrez, secretària general de Podem en Gozón. El seu post, molt crític amb llengües com l’asturià i el català, ha incendiat les xarxes socials. Açò és un tema capital, per a mi, i per això mai em podré identificar amb Pablo Iglesias, el seu partit i el seu laboratori polític.
Encara que això del laboratori polític m’apassiona. M’agrada fer política ficció però fins jo sé que no tot allò que és pensa és pot dur a terme. I és curiós com ara els liders de Podem (versió en valencià) el primer que fan quan tenen el càrrec és carregar contra altres partits, recordé la frase de Montiel (este no era assesor del PSOE?) el qual deia “Les primàries de Podem seran de debò i no com les de Compromís”, resulta que ara l’enemic és Compromís i no la casta! Perque no parlen de les primàries de PSPV o les no primàries del PP.
Aquests son dos clars exemples de perque no em crec a Pablo Iglesias, l’altre exemple està clar, quan parla Podemos de fer fí al bipartidisme, i el que volen trencar es un PP – PSOE per impossar un PP – PODEMOS, un altre bipartidisme?
I ara el que pareix que va a succeir, una confluència valenciana i valencista amb la gent de Compromís i Podem, com podem fer això si el lider de Podemos el 6 de maig de 2015 qüestionava una cosa tan bàsica com és l’unitat de la llengua o com podem fer per tindre, els valencians i valencianes, un grup parlamentari propi que vote en clau valenciana si hi ha gent que té estricta obedència de Madrid.
Els experiments en llimonà diuen alguns. Tot açò amb l’experiència de Catalunya, i deixeu-me acabar amb un text de Jordi Sebastià Eurodiputat de Compromís, “Al País Valencià hem de fer una lectura molt clara d’això que ha passat amb les aventures de Podemos a Catalunya. Crec que és important veure com Podemoss’està desunflant i que era un fenomen electoral mediàtic que ja no aporta res a les formacions que ja existien, com Iniciativa. Ara han quedat amb menys vots i menys escons dels que tenien. Ha estat un pacte suïcida que ens avisa de què podria passar al País Valencià.”
Artículo escrito por Albert Llueca