No oblidem l’aigua per a tots

En 1993 es signà el Pacte per l’Aigua per a la Comunitat Valenciana i Múrcia. En eixos moments totes les administracions eren governades pel PSOE, i el tàndem Borrell-Narbona presentàren ple de fanfàrries l’avantprojecte del PHN de l’època, on es contemplava un trasvassament de l’Ebre a les nostres conques per valor de 1.945 hm3. Tot premura, grandiloqüència, poca rigorositat i perdua d’unes eleccions que impediren que es portara a efecte. Els valencians continuavem secs.

En 2001 s’aprova el PHN del PP, el qual contempla un trasvassament de l’Ebre de 1.050 hm3. Compta en l’acord del 80% del Consell Nacional de l’Aigua, de Comunitats com La Manxa, Extremadura, els regants d’Aragó… Tots els Plans de Conca aprovats per unanimitat! Per primera volta es presenta un Pla Hídric no expansiu, seriós, prudent i sostenible. Però de nou es quedem secs. Aigua per a ningú pareix que és la consiga i el PSOE, esta volta guanyant ZP les eleccions, va decidir dictar per decret l’anul.lació de l’aigua per a l’arc mediterrani.

El caudal de l’Ebre és de 17.000 hm3 per any. El PHN paralitzat suposava a soles el 6% del caudal per any, perdent-se en el mar 5.000 hm3 per any (cinc voltes el caudal que s’anava a trasvassar). Comparem la realitat de la despesa d’aigua al Delta de l’Ebre, la qual ronda els 30.000 m3 per hectàrea i dia, en la necessitat de les nostres terres de la Vega Baixa, estimada en 6.000 m3. Les xifres canten des de la racionalitat, la solidaritat i el trellat.

El tant cacarejat Programa AGUA del funest Zapatero arreplegava el 89% de les accions de l’annex d’inversions del PHN derogat. Allò únic que s’el.liminà és el trasvassament de l’Ebre a terres valencianes, murcianes i andaluses, tota la resta queda quasi com estaba. Fins i tot els preàmbuls són idèntics… per tant a soles s’enten el derogament de la vinguda de l’aigua de l’Ebre com a xantatge polític i com a revenja territorial. On estava el tan manit talant quan es governa a toc de “decretaç” contra els projectes i el futur dels valencians i les valencianes?

La legitimitat jurídica estava clara i continúa així: si jo necessite aigua de manera justificada, construix la infraestructura i pague el justipreu per la mateixa, sempre que siguen excedents i no s’agredixca a ningú… com se me pot negar l’aigua, si ésta és de tots? Com es tira arrere tot un Pla Hídric consensuat per tots, que contemplava millores en Aragó, en Catalunya, en La Manxa i que per primera volta d’una manera eficient i científica contemplava resoldre l’abastiment de l’aigua a tot l’arc mediterrani?

I com es va tindre la indecència de mentir-nos en un pla alternatiu inexistent, copiat tot del PHN (excepte l’aigua de l’Ebre, clar), prometent-nos aigua per mig de desaladores, més cara per als usuaris i conflictiva ecològicament (la nostra benvolguda posidònia, la salmorra vertida a les nostres costes…), sense la infraestructura necessària per a bombejar-la a l’interior del nostre territori i sense ajudes de la UE (ja que es van desperdiciar milions d’euros de subvencions aconseguits al paralitzar les obres del trasvassament)? Puix se té i en les millors de les sonrises, condemnant entre brindis el nostre desenroll turístic i la nostra competitiva agricultura.

El Govern de Zapatero va generar un greu problema al suspendre de manera precipitada i sense cap explicació convincent l’anterior PHN. I en tots estos anys tampoc hem tingut cap alternativa per a resoldre les nostres carències d’aigua. La incapacitat política en elaborar un pla alternatiu real va abonar el desconcert ciutadà i la incertesa empresarial. El PSOE, en tota esta “brillant” actuació, ha creat els actuals desequilibris al respecte de la cesió prevista d’aigua del Xúquer als Valls del Vinalopó i a la Vega Baixa del Segura, ja que sense aigua de l’Ebre i possible alternativa vàlida, ens llanca als valencians a la sequía perpètua.

Ja és hora d’establir un balanç hídric realista i una estrategia definida, tenint en compte l’estalvi possible i identificant les fonts pal.liadores del dèficit real, siguen per mig dels necessaris trasvassaments, de la desalinització com alternativa complementària, de la recuperació d’acuífers, de la reutilització d’aigües residuals… establint els temps d’execució i dotant pressupostàriament el projecte. Un problema on tots els actors socials han d’involucrar-se. Tindrem aigua per a tots si tots estem per l’aigua!

Lluís Bertomeu
@lluisbertomeu