Nous vents, vells problemes i esperances renovades per a l’empresa valenciana

Nous vents corren pels carrers dels nostres pobles i, encara que tots els dies el sol ix per llevant, nous gestos i formes es manifesten el dia que celebrem tot allò que ens fa un sol Poble. Uns nous aires que s’evidèncien quan fa poc més de 48 hores les Corts Valencianes aprovaven per unanimitat exigir a l’Estat la reforma immediata del sistema de finançament autonòmic per a que qualsevol valencià reba la mitjana que qualsevol ciutadà espanyol.

L’acord polític impulsat pel Consell s’ha ampliat per incloure solemnement als empresaris valencians, els sindicats i totes les universitats públiques. Una exigència que es traduiria en una millor atenció sanitària, més educació pública o més inversions socials. El 9 d’octubre de 2015, l’injust finançament dels servicis públics dels valencians ja no és una qüestió de justícia; és el clam de tot un Poble que ningú hauria de menyprear.

Cal agrair a tots els impulsors (especialment a l’oposició) la seua generositat per estar a l’alçada dels esdeveniments. L’acord unànime és tota una esperança, donat que fa sols 2 anys els nostres polítics no van ser capaços d’aconseguir el consens. Els vents de canvi es converteixen finalment en les necessàries esperances per mirar amb major esperança el futur.

No obstant, els problemes dels empresaris i emprenedors segueixen sent els mateixos de fa ja massa anys: problemes per a internacionalitzar-se, insuficient aposta per la innovació, falta de pràctiques empresarials més ètiques i responsables, dèficits en infraestructures bàsiques per accedir als mercats, dificultats en el finançament i un mercat de treball necessitat de major capacitat i flexibilitat.

Quines són les solucions davant d’estos reptes? Allò sorprenent és que existeix un ample consens en que el desitjat canvi de model productiu passa per coses com, entre d’altres, (1) diferenciar les nostres activitats productives de forma que estiguen basades en el coneixement i la innovació, (2) actuar globalment cobrint les demandes dels mercats internacionals, (3) construir models de gestió ètics i responsables que generen confiança en els consumidors, (4) impulsar el corredor mediterrani com a infraestructura crítica per al transport, (5) facilitar l’accés al crèdit en condicions regulars i (6) transformar el mercat de treball per a generar el capital humà necessari.

Per tant, si hi ha un ampli acord en el QUÈ cal fer, què ens ha impedit generar els canvis per aconseguir millores significatives en el nostre entorn empresarial? El canvi de model productiu no és una carta al reis, i sols es pot construir sobre la realitat empresarial valenciana. És a dir, són els empresaris valencians qui han de liderar eixe canvi de model, però la resta de la societat valenciana també comparteix una responsabilitat important. En conseqüència, cal un ampli acord social respecte a COM volem construir el futur de les nostres empreses i dels nostres treballs.

Els nous vents podran vèncer els problemes estructurals de l’empresa valenciana? A certa edat qualsevol podria perdre l’esperança en comprovar que any darrere d’any els problemes continuen vigents… Hui, 9 d’octubre de 2015, veient a tots els valencians junts exigint un finançament just, noves esperances recorren els nostres carrers… M’atrevisc a demanar al Consell, l’oposició, els empresaris, els sindicats, les universitat i tota la societat civil un gran Pacte sobre el futur model productiu que volem per a l’empresa valenciana. Sobre eixa il·lusió i els compromisos que cada part assumisca, l’empresa valenciana té un esperançador futur en l’economia global.

Elies Seguí Mas. Departament d’Economia i CCSS. Universitat Politècnica de València