Quique Castelló i Maria Muñoz

On estan les polítiques de joventut?

‘On estan les polítiques de joventut?’, per Quique Castelló, secretari general de Joves PV-Compromís; i Maria Muñoz, militant de Joves PV-Compromís

Fa mesos que el nostre país, així com l’Estat del qual forma part es troba en una situació que si més no, crispa una gran part de la població. La incertesa és, segons molts estudis psicològics, el factor que més augmenta el malestar i el nerviosisme i és per això que aquesta incertesa de govern que tenim des de desembre de 2015 està resultant perjudicial per a la gran majoria de les persones, ja que vulguen o no, el seu govern els afecta, i molt.

Finalment, ja sabem que tindrem noves eleccions i cadascú agafa posicions segons pense que més convindrà.

Davant d’aquests fets que estem vivint hi ha un munt de factors que podem observar i analitzar, no obstant, hi ha un que ens sobta i en preocupa molt especialment, i es que durant aquest temps han sigut molt poques (pràcticament nul·les) les referències a les polítiques de joventut, per no parlar sobre aquells referents al jovent que ha hagut de marxar fora per poder sobreviure perquè ací, a sa casa, no han tingut l’oportunitat d’un treball que els permeta un nivell de vida digne i adequat.  Com a joves i integrants d’una organització juvenil, pensem que les polítiques de joventut  s’haurien de tindre necessàriament en compte després del 26-J, quan comencen les converses per formar un nou govern, ja que la joventut de hui és el motor que haurà de moure l’economia, la natalitat, l’educació i en definitiva l’Estat de Benestar de demà.

A més a més, està en joc el vot jove i els representants polítics se l’han de guanyar amb treball i trellat. Mirant enrere, recordem que cap a finals de 2015  fèiem actes de campanya  i parlàvem de propostes, de la fi del govern de Rajoy i de les esperances que despertava un nou govern per fer polítiques que rescataren persones. Però aquestes campanyes no només les fèiem nosaltres com a Joves PV-Compromís, la majoria dels partits polítics restants tenien campanyes similars, totes amb aires d’esperança i positivisme, I, què és el que ha passat després de tot això? que ha imperat l’irresponsabilitat i l’immobilisme entre els partits encarregats d’arribar a un acord de govern del canvi. Un govern que tinga entre les seues prioritats a la joventut; al present i al futur del nostre País.  

A Compromís sempre tenim i tindrem en compte la joventut i treballarem per fer polítiques que lluiten pels nostres drets i el nostre benestar i que ajuden no només la gent jove, sinó també els nostres majors que prompte dependran de nosaltres per poder viure acomodadament. Un bon exemple d’això són els debats que  que Marta Sorlí ha dut al Congrés i a les pantalles de les nostres televisions sobre els micromasclismes i sobre un tema que deuria ser qüestió d’Estat,  com és el terrorisme masclista. Moltes joves pateixen el control de la seues parelles, l’insult, l’humiliació i, fins i tot, l’agressió física. Direm que l’equip de Compromís a Madrid ha estat a l’alçada de la societat i ha intentat fins a l’últim moment arribar a  un acord per  rescatar persones, per recuperar l’autogovern i per fer polítiques de joventut, feministes i valencianistes. El valencianisme polític avança per l’esquerra i té un futur engrescador amb representants joves com Marta Sorlí o Ignasi Candela.  El jovent valencianista té motius per tornar a somriure i per omplir les urnes de color taronja i d’il·lusió, perquè Compromís els promet seguir lluitant pels seus drets  i per les seues inquietuds.

 

Ir arriba