Vaja per davant, que és totalment lícit que qualsevol persona pense com crega convenient i vote al partit que siga del seu grat, (encara que en ocasions mos equivoquem). Pero també és de raó dir que els erros de persones sense rellevància pot ser no res, pero els erros de persones que tenen el poder, pot ser altament destructiu. A l’igual que l’erro d’un votant en un conjunt de vora 40 millons de votants és no res, pero l’erro de 30 millons de votants pot ser la ruïna d’un país.
També hem de tindre en conte els eufemismes que en els últims anys estan molt de moda i que alguns partits i persones utilisen a sovint i de maravella. Recordem eixe gran eufemisme de l’infanta Elena per a dir que es volia separar del seu home, Jaume de Marichalar, “El cessament temporal de la convivència conjugal”. ¡Casi res portava el diari i anava ple!
Tots sabem que com el comunisme no està molt de moda, de fet molts països que eren comunistes, ya no ho són, pero ara arriba Podemos en un discurs populiste, totalment fòra de context i més dins de l’utopia que de les raons i les coses possibles, pero que agrada a la gent per que diu lo que el poble vol escoltar encara que siga totalment irrealisable, puix el poble està fart d’uns partits i d’uns atres, puix tots ells miren molt poquet pels interessos del poble, del treballador.
En canvi Podemos, que sap ausades tot això, arriba prometent pagues per a tots, gossos nugats en llonganices, reorganisació de l’Estat, vivendes a cabaçades, treball per a tots, nacionalisacions d’empreses i multitut de coses dignes del més acèrrim comunisme, pero sense dir que ho són, i utilisant eufemismes per a tot i paraules farcides de distraccions i buides de contingut, pero tan boniques que la gent les escolta com si foren els “Cant de sirenes” de l’Odissea, sense recordar que lo que realment passà és que les Sirenes volien menjar-se a Ulisses i tota la tripulació. I no Podemos (podem) consentir que passe això, o dit d’una atra manera, que els Cants de Sirena de Podemos anulen la nostra inteligència, puix al remat, mos menjaran.
Cert és que els dos partits majoritaris que tenim en l’actualitat, PP i PSOE, a banda de fer política més o manco bona en major o menor grau, estan disputant-se el poder, puix el poder tots sabem lo que significa, i els corruptes molt més, puix ells saben molt be del binomi poder-diners.
I en este moment històric en que la política està esguitada de corruptes en tots els partits, que la crisis no acaba d’anar-se’n, que la desocupació jovenil és alarmant i la dels majors és crítica, apareixen els de Podemos, oferint-mos lo que mai s’havia atrevit un atre partit, una utopia tan gran que em recorda ad eixe programa infantil nomenat, “Los mundos de Yupi”, en que tot era bon rollo, amistat i coses bones per tot arreu.
Ara que Podemos comencen a organisar-se com partit i que volen “arrasar” enles pròximes Eleccions Generals, comencen a variar el seu discurs, matisant coses que fins ad este moment havien dit lo contrari o havien fet un discurs molt diferent, puix ara que es veuen assentats en els cadirots de manar, saben que han de ser un poc més realistes per a que el seu Programa Electoral puga ser per lo manco, llegible sense caure en la rialla.
Pablo Iglesias, cap visible de Podemos, en una entrevista realisada en una televisió veneçolana, diu que els veneçolans tenen molta sòrt de tindre un sistema tan democràtic i que són o deurien ser un eixemple per a Espanya. Açò vol dir que so Iglesias i yo no hem visitat el mateix país, puix Veneçuela no és com la “pinta” el dirigent de Podemos, ya que yo he vist llargues cues per a poder comparar pollastre abans de que s’acabe, puix despuix no tornarà a haver fins a que passen uns dies.
Des d’estes llínies no estic dient que no es vote a Podemos si és lo que u desija, pero si que demane el compromís de la gent en llegir el seu Programa Electoral i que contraste la veritat de les seues paraules i la possibilitat de poder realisar els punts del seu programa, puix un erro en Espanya que dure quatre anys mos pot estancar en la no res durant prou décades.
I no estaria malament llegir el Programa electoral del partit que vullgam votar.
Per; Joan Benet Rodríguez i Manzanares