Per Susana Pérez. Quasi sempre quan s’està fora de casa, les xiques solen anar dos o més al wc juntes, i sempre ens trobem amb la broma d’algun home. A cas no han escoltat mai això de: ale aneu totes per si de cas vos perdeu.
Tot es fa per una raó, com per exemple, que ens done vergonya, sí, estan llegint el que creuen, per inseguretat, per que hi ha molta gent i saps que algú te mirarà, per x raons, però moltes vegades ens dona apur i si anem
més de una ens reconforta. Ara, una altra cosa és quan ja estem dins del bany, ací ja estem parlant d’un altre tema.
Si entrem i està ple, allò primer que fem, és observar bé a les altres dones, com van vestides, quines sabates porten, el pentinat, el color de cabell, la bossa, si van molt carregades de pit, si tenen les medides adequades… en fi, que ens agrada inspeccionar allò que a nosaltres voldriem tindre, senyor lector no pense que ho fem per criticar per que no és així, escoltem les diferents conversacions, ens mirem entre les amigues i fem cares depenent allò que estiguen dient fins que ens toca el torn d’entrar a… una vegada acabem… mentres ens llavem les mans, comentem tot allò que hem vist i escoltat, ahí no es pot remediar, però ho fem per poc de temps, sempre tenim alguna cosa més important que contarnos, que fora de wc no podem fer-ho, segurament per què no volem que alguna de les persones o la resta en general que estan en nosaltres no ho sapien, tot depén de l’edat, si ens agrada algun xic, si es tenen problemes en la parella, dels fills, dels companys de treball i de sexe, també tractem eixe tema, sempre hi ha alguna amiga o companya que ha provat alguna cosa en la parella que una mateixa no ho ha fet i com diu el dit, mai et gitaràs sense saber una cosa més, així que entre xarrada i xarrada, arriba l’hora de tornar al lloc i fins ací l’aventura de les dones amigues en el bany.
SUSANA PÉREZ