Paco Tarazona

Reality-shows televisius, comença la campanya electoral

Comença una de les campanyes electorals més profitoses,  per a les grans cadenes vullc dir. Mediapro s’ha inventat un debat a quatre formacions, dos emergents que no tenen representació en forma d’escans, i deixant fòra a formacions que en esta llegislatura sí tenien diputats, ¿per ad açò no s’aplica la llei d’igualtat?La televisió estatal, en la figura neutral de Bertín Osborne ha entrevistat, molt amablement això sí, ad alguns candidats. També s’ha programat un debat entre els actuals president i cap de l’oposició.

Nos esperem quinze dies de reality show, de marketing calculat, d’horaris estudiats, de lemes teatralisats i falses i edulcolora dessensibilitats en els problemas socials que han ignorat en els últims anys. En resum, més ocupació de coreògrafs i escenògrafs. Ad açòs’hare duït l’encorsetada campanya electoral, a pura tragicomèdia. Intervencions obsequioses i colps de bot i volea contra la paret, esperant que la trayectòria de la pilota trenque en el tamborí, evitant que el bot ferixca en la part incómoda del dau, negant sempre la major,màxima inquebrantable.Sempre será més rendable que l’ humiltat de reconéixer els erros.

Tanta actualisació i renovació del discurs, en funció de lo que les empreses demoscòpiques senyalen, que fins al que denunciaven els excessos de la casta, ya establits en algunes poltrones, renuncien al terme i a denunciar les disparitats entre els drets i els deures entre la clase política i la societat civil. Res nou, recorden aquell¡Nyas coca! del OTAN de entrada, no.

¿Per qué esta indefensió davant la falàcia? Me dona igual que siga la de quinegava la crisis i reformà la constitució per a baixar les pensions que la de quidia que mai pujaría els imposts i la pressió fiscal actual és superior a la delsinicis de la llegislatura.

Pregunte, com vaigfer la semana passada, ¿tornarem a caure en la mateixa magancha?,  ¿tan curta és la nostra memòria?, ¿tan escassa és la nostra dignitat que tornarem a permetre que nos infrafinancen, nos infradoten i nos neguen el pagament del deute històric?, ¿tan fàcils somd’enganyar?, ¿tan curta és la nostra decència que permetem que les nostres terres siguen l’anatomia del camp de batalla en la que el centralisme bicéfal baralla les seues  ?

Vergonya, cavallers, vergonya, rememorant les indignades paraules de Jaume I per la passivitat de la seua oficialitat després de la batalla de Portopí. Vergonya, valencians, vergonya, hauriem d’entonar els nostres privatius mea culpa, perque la nostra desidia indolent nos ha conduït al pou sense fondo de la despersonalisació econòmica, social, cultural i llingüística.

¿De veres volem açò?, ¿mai serem capaços de treballar per i per als valencians en positiu, sense que nos enlluernen els cants de sirena entonats des de ponent i tramontana? Ara que ve Nadal, regalem-nos una sopresa, en clau valenciana, i votem en positiu.

 

Artículo escrito por Paco Tarazona

Ir arriba