La opinió de Sergi Moyano/ Joves PV – Compromís
El Diccionari Normatiu Valencià diu que la política és la «ciència i art de governar, que tracta de l’organització i de l’administració d’una societat en els seus assumptes col·lectius». Però més enllà del significat literal del terme, podem trobar que s’atribueixen molts valors i definicions a aquesta paraula. Depenent d’a qui li preguntem, ens dirà un significat diferent sobre aquest mot que, sovint, ha estat –i està– tractat d’una manera tabú. Com si haguérem de prendre una mesura interdictiva cada vegada que apareix en qualsevol conversa, com si estiguera prohibida.
I és que per a alguns aquesta paraula té un significat negatiu. Hi ha gent que hi està desencantada gràcies a alguns que n’han fet mal ús, gràcies a aquells que l’han desprestigiada, gràcies a aquells que l’han usada per a furtar els diners de les ajudes de dependència, dels nostres serveis socials, de la sanitat, de l’educació… Tanmateix ens han furtat, fins i tot, la decència de les nostres institucions públiques. I entenc perfectament que hi haja gent decebuda. Però no estic d’acord amb allò que «tots els polítics són iguals» o «tots són uns corruptes».
Mai m’ha agradat parar de fer-me preguntes. Sincerament, pense que és una obligació humana qüestionar-s’ho tot i no deixar emmalaltir la nostra consciència, la nostra raó. Crec que el conjunt de la societat ens n’hem de fer al voltant de les qüestions que afecten el dia a dia de les persones que vivim ací.
Però no ens val qualsevol resposta. I amb això em referisc a aquella gent que viu i treballa i no s’implica en la societat, no fa res per intentar canviar-la d’alguna manera. A aquells que s’emocionen quan sona l’himne i no se’ls posen els pèls de punta quan escolten les víctimes del franquisme; aquells que, amb molt d’orgull, pengen al seu balcó la bandera nacional i no s’espanten quan veuen la xifra de desnonaments; aquells que ixen al carrer per defensar la llibertat d’alguns i no ho fan per defensar la sanitat i l’educació públiques. Alguns d’aquests individus estan farts de la política i la critiquen, i diuen que tots els que s’hi dediquen són iguals, però any rere any depositen el seu vot en una posició, des del meu punt de vista, bastant allunyada de la indignació que respiren.
Alguns d’aquests em diuen que ho deixe estar, que la política no val la pena. Que perd el temps. Que aquest país no es pot canviar. I no! No és cert. No pense admetre la banalització del fet essencial per a qualsevol societat o poble: la seua política, la manera de gestionar els béns públics.
Per a mi, la política és la forma de canviar la vida de la nostra gent, una manera de progressar i avançar com a poble per a deixar-los, als nostres fills i filles, un país millor, una terra on poder viure, estimar i ser feliços amb dignitat, amb llibertat.
I és per això que ja sóc ací i he vingut per quedar-m’hi. Milite en el valencianisme polític d’esquerres i ecologista. I la veritat és que m’hi trobe molt a gust i amb ganes de canviar la realitat d’aquest país, perquè me’l crec, perquè m’agrada, perquè vull. I a qui no li agrade, que no mire.