«Temps de diàleg i compromís», per Quique Castelló, secretari general de JovesPV-Compromís
Hui m’he despertat. Tard. Tenia molta son. Tinc el gos malalt i, com si fos una persona, quan vol aigua, menjar o qualsevol altra cosa ho demana i això per la nit és sinònim de dormir poc o res. Per tant, de bon matí tinc una son considerable. I això provoca que a l’hora de vestir-me ho faja amb el primer que pille. Literalment. Quan anava cap al tren m’he adonat que duia roba de colors que cap persona havera combinat. La meua prioritat quan me vestia era tapar-me del fred i anar comòde. I d’això vull parlar, de prioritats.
Es pot dir que m’he vestit a pedaços. Però, no tinc fred i vaig a gust. Recorde ara quan era menut i tornava de jugar al parc amb els amics i duia els meus pantalons preferits plens de forats. Aleshores, la meua «uela» me posava un pedaç i el disgust se’m passava. Un poc. Era quan la meua «uela» me deia -i encara ho fa- que sempre hi ha un pedaç per a un descosit.
A ca nostra, a Compromís, hi ha descosits. Ho sabem. A la nostra Organització, JovesPV, nosaltres hem patit molts descosits. És cert. Però, cal veure d’on veníem i fins a on hem arribat. I, sí. Érem un pedaç. Però, ara ja no és temps per a pedaços. És temps de fer feina, de baixar al carrer, d’oblidar-se de nosaltres i pensar en la gent. Vivim un moment dolç per al valencianisme polític perquè ens hem obert i hem sigut generosos i això ens ha permés crèixer.
Ara, s’acaba el temps per decidir el govern a l’Estat espanyol. Un govern que ha de ser de canvi, que tinga com a prioritat a les persones i que no tracte el País Valencià com un territori de segona. Alguns li diuen govern a la valenciana i ho fan de maner acertada. Ací s’ha posat com a prioritat a les persones i al territori i després s’ha parlat del com i del qui. Partim d’aquesta base i avancem. És temps de co-lideratges, de diàleg i de rescatar a la gent de les mans que l’estrangulen sense pietat. Hem posat el nostre país al mapa de la dignitat en poc menys d’un any. Està a les nostres mans avançar o quedar-se enrere.
A Compromís ho tenim clar: AVANCEM!