Els valors d’una identitat

Enguany celebrem el trenta aniversari de la Llei de Símbols de la Comunitat Valenciana. Una nova fita per conscienciar al Poble Valencià, reafermant el discurs institucional valencianista i el compromís per la nostra terra. Fer bandera del valencianisme útil i demostrar l’ambició en l’autogovern del nostre poble. Tindre el clar convenciment què som valencians i actuar en conseqüència.

Defensa del nostre territori i orgull de la valencianitat. En tres directrius clares formadores de la punta de llança de la macropolítica valenciana: l’aposta del Corredor Mediterrani ferroviari cap a Europa, la reclamació d’un nou finançament autonòmic just i equitatiu reparador del dèficit històric patit i la reivindicació de l’aigua per a tots recuperant el Pla Hidrològic. El nostre trident propi, la trilogia valenciana.

La clau que obri tots els panys radica en la revitalització de la nostra identitat i la reafirmació de la nostra modernitat. Esta conjunció reconeixent la nostra història i cultura pròpia i apostant pel nostre futur com a societat avançada hauria de configurar el posicionament clar i ras de la política valenciana en majúscules. Reivindicant la parcel·la que ens pertoca i restituint el nostre valor com a poble al llarg de la història… Els valencians hem estat a un primer nivell espanyol i europeu des del segle XV i hem de reprendre eixe pàlpit d’una nova renaixença valenciana possible…

Ara toca repensar la Comunitat Valenciana. Malgrat tot, els valencians podem viure un moment apassionant. Internament, la nostra pau social identitària és un fet. Però externament, continuem tenim poc pes a l’Estat. La geopolítica valenciana no pot ser obviada per Madrid. La nostra relació en l’Estat no pot passar per la submissió, sinó per l’exigència. Hem de passar del complexe d’inferioritat a l’orgull per la nostra terra reivindicant d’allò que en justícia ens correspon. I la CV s’ha de convertir en la punta de llança de la defensa de l’autogovern i l’estat autonòmic… I si toca plantar-se davant els cenacles del poder polític i mediàtic a Madrid, puix un es planta!

Mentres uns atres continuen enrocant-se fora de joc, encabotant-se en allunyar-se del sentir dels ciutadans, sempre fugint de les inquietuds i necessitats de les persones que conformen la nostra terra, nosatres hauríem d’apostar per recuperar la nostra identitat de manera tangible. L’esfera simbòlica és ben important per a combatre la desafecció ciutadana al voltant d’una política valenciana de promoció del nostre autogovern. Contra el desinterés civil, les institucions valencianes han de reivindicar allò que ens pertoca i reconéixer el valor de lo nostre. Orgull propi i projecció exterior, l’estratègia dual necessària per a la CV.

President Fabra, ara toca començar a fer política en majúscules. Ara toca apostar pel futur de la nostra gent, per la consolidació de la nostra terra. Malgrat el maltractament injust i perpetu que rebem des del Govern central i el desficaci cíclic del nostre finançament autonòmic irrisori, valencians en peu alcem-nos tots a una veu… Defensa a ultrança d’un nou model de finançament que acabe en la discriminació secular d’este poble; aposta per les inversions en infraestructures productives, educatives i sanitàries i pels sectors productius en especial el turisme i l’agricultura; compromís per la regeneració democràtica i pel govern obert i transparent; armonització legislativa i simplificació del nostre sector públic; defensa de totes i cadascuna de les polítiques socials…

El projecte valencià de govern ha de conjurar-se per la recuperació de l’orgull de la nostra identitat i la confiança de les nostres possibilitats com a societat moderna i vertebrada. Consolidar la defensa de l’autogovern i l’aposta pel benestar, fugint de postures de reacció i abandonant l’estèril ideologia del no. Ara més que mai, allò que toca és enfortir la veu valencianista: identitat pròpia i oportunitats per a tots.

Lluís Bertomeu
@lluisbertomeu