Encara recorde com eren els instants d’abans de jugar una partida de pilota. Arribava al trinquet, me pujava un nosequequesejo i m’envaïa certa alegria i valentia. Sempre he dit que ha sigut el meu primer amor, la pilota valenciana -i que me perdone la meua parella-. M’emocione només de pensar en tornar a jugar algun dia. Entrar a un trinquet, vestir-me amb els pantalons blancs i posar-me la samarreta roja o la blava. Saludar als contrincants abans de començar la partida. Abraçar-se just després. Bé guanyara ú o bé l’altre. Trobe molt a faltar el joc de cavallers, el nostre esport autòcton. Vos deveu estar preguntant què té a veure la pilota en tot açò. I és que, tal volta, trobe tan a faltar la pilota que la faig meua per explicar la poca esportivitat d’alguna gent en altres àmbits.
En primer lloc, tractarem la part més política de l’article. Seré breu. A les meues xarxes socials hi ha més detalls. Així doncs, la prèvia de les eleccions del diumenge es va escenificar el nerviosisme del bipartidisme en Almenara contraposat amb l’alegria per la victòria del poble. Traduït en els bons resultats per a nosaltres i en els menys bons per a ells a la resta de pobles del País Valencià. No només això, sinó que el dia de les eleccions també van fer de les seues. Lamentable. Patètic. Però, en definitiva, anecdòtic. En el nostre bàndol tenim el somriure. En les nostres mans tenim el futur, que ens van voler furtar uns criminals de jaqueta i corbata. És motiu d’alegria. Així que, a somriure perquè estem fent realitat el somni de molta gent. I, respecte a això, m’agradaria fer un petit homenatge a la tanta i tanta gent que ha estat durant anys i panys lluitant per veure on hem situat el valencianisme polític. La gent gran de Compromís, la que ve de l’UPV o del BLOC com Ramón Royo -històric d’Almenara- que ara està amb un somriure que res ni ningú li llevarà en temps. Hem vingut per quedar-se, per guanyar-ho tot. En uns mesos tindrem congrés del BLOC, partit majoritàri dins de Compromís. Un Congrés Nacional en el que hem de repensar el nostre futur com a organització i com a poble. Tenim una gran responsabilitat damunt. I, benvinguda responsabilitat!
Jo, personalment, seré una veu a favor de seguir avançant cap a un Compromís unit i alegre, participatiu i representatiu, democràtic i plural, valencianista, feminista, ecologista i de progrés. Un Compromís dispost a guanyar el futur. Serà el meu primer Congrés Nacional del BLOC i, espere que l’últim. He entrat en aquest projecte amb la cultura de sumar i sumant hem aconseguit els millors resultats electorals de l’història per al valencianisme polític i de progrés. Tenim un eurodiputat que no havera sigut possible sense haver sumat amb EQUO i altres 20 i pico partits, hem assolit el govern valencià parlant amb el PSOE (partit d’àmbit espanyol) sobre el pacte del botànic i, ara, tindrem un grup parlamentari propi que no havera sigut possible sense haver sumat amb PODEMOS. He escrit molt sobre açò, però ara #éselmoment de seguir avançant. I, ho hem de fer oblidant els noms i pensant en el projecte què volem per al nostre país.
Però, com si d’una partida de pilota es tractara jugaré amb màxima esportivitat. Sense mangarrufes, sense política de la por, sense xantatges i amb molta valentia i alegria. Amb trellat i treball. Abans i després. Ara, va de bo!
Quique Castelló