Quique Castelló

Valentia

 

Hem tingut una setmana difícil. En tots els aspectes. Per a que us vaig a enganyar! Ho he passat mal. Molt malament. Tal volta, siga una persona de poques paraules o vergonyosa. Tot i això, m’agrada la política. M’agrada liderar JovesPV i, com sabeu, vull seguir liderant-ho. Però, això no lleva que no faja autocrítica. Com totes les persones, he comés errors. Tinc dret a fer-ho, com vosaltres. Però, quan això passa m’agrada donar la cara. És la meua responsabilitat dins de la nostra organització.

En eixe aspecte, llavors, veig convinent fer autocrítica. Per això, quan aquesta setmana han eixit titulars de premsa afirmant l’imputació de càrrecs de Compromís en el cas Imelsa, la nostra organització -JovesPV- va demanar de seguida explicacions. I les vam rebre. No només nosaltres, tota la ciutadania. Front a aquestes coses hem de ser coherents i valentes. Donem la cara. Per això, vull posar en valor l’actitut dels nostres companys afectats i de Compromís. Tant un com l’altre s’han apartat de l’organització i han renunciat de les seues competències institucionals fins que tot quede clar. Tot açò, contrasta en l’actitut d’altres formacions com NNGG, que són igual de culpables, per acció o per omissió, que qualsevol altra persona del seu partit condemnada per saquejar les nostres butxaques.

Dit això, cal preguntar-se si els titulars de determinats mitjans de comunicació venen condicionats pel que puga passar a Madrid i al govern espanyol. També, cal posar en valor l’actitut del nostre partit front al que ha passat. I, finalment, cal reflexionar si per qualsevol cosa un investigat o una investigada ha de ser inhabilitat políticament. Ara, estem governant aquest país i moltes forces externes es mostren violentes cap a nosaltres i faran el possible per matar-nos electoralment. Les coses com són. Però, davant aquest context tenim en marxa un protocol per saber què fer depén del que passe en cada cas. Per exemple, hem tingut alcaldes imputats per aturar la muntada d’una paradeta informativa neonazi. O per anar a una manifestació.

En definitiva, fem autocrítica. Molta. Però, no ens autoflagel·lem. Posem en valor allò positiu que hem fet, que anem fent i que farem. Les coses no passen per què sí i prou. Reflexionem i tinguem un pensament crític a l’hora d’explicar algunes coses. Però, per damunt de tot i de qualsevol cosa, siguem valentes i valents com fins ara. Que ningú ens puga fer abaixar la cara. Cap persona és imprescindible i cap nom propi està per damunt del País Valencià i la societat valenciana. Tenim un govern digne, que ha de seguir treballant per donar un futur ple d’esperança a les pròximes generacions i a les d’ara. Tenim una Generalitat Valenciana que ja no és una Barbaritat Valenciana. Gràcies a la valentia de molta gent com Mònica Oltra o Vicent Marzà. Tenim ajuntaments governats amb Compromís arreu dels pobles i ciutats del nostre allargat territori. Per tant, tenim un país que avança.

Artículo de colaboración de Quique Castelló

 

Ir arriba