Hui es complixen cinc sigles i mig de la mort del gran poeta Ausias March. Quan parlem de llengua valenciana sempre tenim en la ment als clàssics, i hem de respectar el seu llegat. Per a això es creà la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, la qual té un artícul en els seus estatuts, el segon, que diu:
«L’objecte de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana és l’investigació, coneiximent, foment i promoció de la cultura de l’antic Regne de Valéncia -a hores d’ara Comunitat Valenciana- aixina com la defensa dels valors i senyes d’identitat del poble valencià”
I ahí es condensa el principi que inspira l’objecte per al que fon creada pels nostres antecessors: la generació de 1914 en la segona part de la Renaixença, ya fa cent anys; principi que sempre ha remarcat les seues actuacions i que, orgullosament han promogut tots aquells que han segut membres de la mateixa i que hui seguix sent tan vàlit com el primer dia.
Són cent anys de fidel dedicació al món de la cultura valenciana i motiu per a que s’haja convertit en un clar referent per a la societat en les activitats dutes a terme per cadascuna de les setze / quinze seccions que a dia de hui l’integren, abarcant tots els camps de la cultura i la gran diversitat de matèries que són objecte dels seus estudis. Des de l’història i l’art a la cartografia, des de la llengua valenciana a les ciències aplicades i humanitats; és dir, les principals branques del saber i en les que sempre han figurat destacades figures de gran renom, tant a nivell local, com nacional o internacional, com se pot vore llegint el llistat del membres. I, en honor a la veritat, nos ompli de satisfacció el poder-los-ho participar.
I en un dia com el de hui, 3 de març, que dediquem a la Llengua valenciana i festegem la memòria del més gran dels nostres poetes, Ausias March, tenim que posar de relleu el gran esforç i treball que desenrolla la secció de llengua valenciana, sense descans, i que ha fet possible donar a la llum un DICCIONARI DE LA LLENGUA VALENCIANA que, en gran èxit, és el més consultat pel poble i els internautes, com demostren les casi dèu millons de consultes rebudes des de la seua aparició. També la NOVA GRAMATICA DE LA LLENGUA VALENCIANA que hui es presenta té una gran importància, per la bona acollida que ya ha suscitat entre els filòlecs sérios.
I açò no són més que uns comentaris de l’activitat desenrollada per la Secció de Llengua Valenciana, continuant els treballs que en el seu dia dugueren fidelment a terme els membres que, des de Fullana i Alminyana a Guinot i Costa, quedaren en el camí, depurant, recuperant i consolidant un lèxic i una fonètica purament valencians, tornant-li a la nostra llengua la genuïnitat perduda i heretada pels llingüistes actuals.
Reconéixer l’existència d’un conflicte és el primer pas per a resoldre’l. Fins ara les postures llingüístiques de la RACV, com la dels filòlecs, tècnics, professors, escritors i usuaris que les han mantengudes i les mantenen de forma altruista, han segut menyspreades, marginades, ridiculisades i silenciades injustament, o presentades com a residuals. Tot açò ha de canviar. S’ha de reconéixer que el conflicte existix i que la normativa llingüística de la RACV, com les persones que la propugnen, conten en fonaments llingüístics i científics. No es pot deixar de reconéixer el treball fet en defensa i recuperació del valencià des de 1915 per la RACV, com també per Lo Rat Penat i unes atres entitats. I per això s’han de reconéixer i tornar a tindre la validea acadèmica i oficial els títuls de llengua valenciana de Lo Rat Penat.
Pero la Real Acadèmia no deu quedar aïllada, com una entitat inoperant al marge de la societat valenciana, i es renova i revitalisa a lo llarc del temps en l’inclusió de nous membres que ella mateixa tria d’entre totes aquelles persones que creu que poden contribuir millor a complir els objectius per als que fon fundada: la fidelitat, cultiu i difusió de la cultura valenciana. D’ahí el seu interés en OBRIR-SE a la societat en llínees d’investigació, treballs i activitats, docència, que hui tenen gran rellevància; i en eixir del OSTRACISME a que s’ha vist somesa, en alguns moments de la seua llarga història, per l’incomprensió i el desconeiximent dels objectius per als que fon creada. Eixe és el principal objetiu, i no atre, de la gran activitat desplegada pels últims decans i equips de govern: treballar, treballar sense descans i fer-se present, no a soles en la nostra Comunitat, sino també més allà de les fronteres, en els acadèmics corresponents nomenats en unes atres ciutats de tot el món.
I també, PARLAR. Sí, PARLAR en qui faça falta; pero sempre que siga només de llengua valenciana i baix la denominació històrica de “llengua valenciana”. I tot pot escomençar en un document firmat per qui els parla i el president de la AVL en l’aprovació de la Junta de Govern de la RACV i el Ple de la AVL, que seria el punt de partida del diàlec. Cent anys d’història nos donen el dret de demanar-ho; lo contrari seria faltar a la gloriosa memòria d’aquells que quedaren en el camí dedicant tot el seu esforç a la difusió i potenciació de la cultura del poble valencià.
Durant anys, curiosament despuix de que Valencia lograra el seu Estatut d´Autonomia, hem tengut que soportar el ninguneig i, en ocasions, l’incomprensible menyspreu de qui desconeixia l’objecte de la nostra raó de ser. Això nos ha dolgut sempre; pero no nos ha fet desistir del treball que, altruistament, hem seguit desarrollant sense renunciar als principis que inspiren la actuació d’esta RACV. Este desig d’obrir-nos a la concòrdia ha tengut una resonància mediàtica verdaderament inimaginable. Benvinguda siga si s’avança en superar lo que el decà anterior Enrique de Miguel nomenava les “fronteres invisibles” entre valencians. Naturalment, partint dels principis assumits per esta RACV, que són els de la majoria dels valencians.
En relació pròpiament en la Llengua Valenciana que hui nos congrega en este acte, tot lo món sap que la RACV té la seua normativa, té el seu DICCIONARI, té la SEUA GRAMÀTICA i TRADUCTOR, i tot basat en científics i sérios estudis; els quals seguixen vigents i utilisats massivament.
En l’acceptació de la Nova Gramàtica, que hui se presenta, és precís, com a prova de bona fe per a quan s’inicien les conversacions, que els títuls dels cursos de llengua valenciana de Lo Rat Penat tornen a tindre caràcter oficial. D’esta manera se corregiria una llarga situació de discriminació, de manera que els particulars, els escritors, les associacions i les institucions que utilisen la nostra normativa tinguen els mateixos drets que els usuaris de la normativa actualment oficial, i no patixquen cap de marginació. Lo Rat Penat i la RACV són dos cares de la mateixa moneda. Som els hereus de la Renaixença Valenciana i tenim l’obligació de mantindre el seu llegat.
Pero, també som conscients de que fa falta PARLAR per a no sumir-nos en confrontaments que nos facen recordar temps que ningú desija tornen a produir-se; i tot pel be del poble valencià que té molts problemes d’una atra índole i més acuciants per al futur d’esta terra que nos ha vist nàixer o que ha acollit a atres com si d’ací fórem; puix això, en definitiva, és lo que caracterisa al poble valencià.
He dit poble valencià perque totes les possibilitats de parlar entre els valencians partixen del fet de que no hi ha la més mínima fissura en l’idea de l’identitat valenciana. De lo que es tracta és de superar antigues divisions, i de que els valencians estigam lo més units possible.