Un atra volta els valencians nos trobem davant d’eleccions generals i, un atra volta en la mar revolta.
Recorde el naiximent d’Unió Valenciana com el naiximent d’una ilusió. Una ilusió que començà en la presentació a unes eleccions en coalició en alguns partits estatals que desvirtuaven el sentit de la formació d’obediència valenciana.
No teníem més que un mes de vida i ya estàvem preparats per a oferir-li a l’electorat una opció valenciana, encara que “acompanyats” per atres formacions. No era eixa la representació que aspiràvem per al nostre partit i després de varies assamblees “a cara de gos” enfrontant-mos a “l’aparato” les tesis del més nacionalistes s’alçaren en la majoria i davant les eleccions generals del 1986 se presentàrem a soles en una veu directa dels valencians al govern estatal.
No va ser senzill. El resultat electoral finalisà molt ajustat i tinguérem que traure el representant en el Congrés dels diputats després d’un treballat Contenciós electoral. Convertint-se Miquel Ramon Izquierdo en el primer diputat d’una formació d’exclusiva obediència valenciana en l’actual época democràtica.
UV continuà ascendent en quan a la representació en les institucions, fins a que un dia, en contra de la voluntat de la majoria dels afiliats, se va pactar en un partit centraliste… Ahí començà el decliu de l’ilusió, fins a la pràctica desaparició.
Lo ben cert es que encara no ha hagut un atra formació valenciana que, en solitari, haja obtés representació en el Congrés. (Que ningú vullga rectificar-me perque Compromís en les anteriors eleccions generals anava coligada en “EQUO” i si ningú no ho remedia enguany aniran junt a “Podemos”).
Aquella UV polvorisada no se va recuperar perque en conte d’ajuntar-se els antics militants varen formar capelletes i més capelletes on, a voltes, no hi havia més que l’apuntador.
Hui renaix en mi, un atra volta, en força l’ilusió d’una formació que faça possible que la veu dels valencians s’escolte directament en en les Corts Generals. Crec que serà possible aünar esforços per a que en positiu pugam anar units i que el poble valencià torne a tindre veu directa, sense intermediaris, allí en Madrit.
Per Miquel Ramon