Carlos Ros fon notari i escrivà públic en la Valéncia del Sigle XVIII, aplegant-se a considerar com un dels precursors de la Renaixença valenciana. Escrigué tant en castellà com en Llengua Valenciana, pero esta última fon la seua gran passió i ho va demostrar de forma contundent en les publicacions d’obres com: Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano (1734), Cualidades y blasonas de la lengua valenciana (1752), Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano (1732), Breve diccionario valenciano castellano (1739), Diccionario valenciano castellano (1764), Corrección de vozes y phrases que el vulgo de Valencia, ùsa en su matèrno idioma, Ràro diccionàrio valenciàno-castellano, ùnico, y singulàr, de vòzes monosylabas o Breve Esplicacion de las Cartillas Valencianas.
Des de l’any 1395 en la publicació del Valeri Màxim d’Antoni Canals, numerosos escritors valencians han diferenciat, defés i remarcat la singularitat de l’idioma matern dels valencians front al català i atres idiomes veïns, i l’erudit notari no fon menys.
Carlos Ros va escriure la «Breve Esplicacion de las Cartillas Valencianas» per a ajudar a que els valencians que sabien parlar la seua llengua pero no escriure-la, i ademés en la seua introducció va remarcar: «En todos los Reynos tienen á Grandeza conservar su Materno Idioma. Aunque en España sea general el Castellano (y aún casi en toda la Europa esta introducido,) aman los Reynos de otra Lengua la suya; sin embargo de estar admitida la Castellana, Cataluña tiene Cartillas Catalanas. Castilla sus Castellanas (que son Generales en España.) Portugal sus Portuguesas. Italia sus Italianas. Francia sus Francesas. Y así las demas Tierras. Esta Ciudad de Valencia carece de las suyas: o de un Tratado que esplique las combinaciones, o sylabas conducentes a la formacion de los vocablos, para entendimiento de su Lengua Valenciana y sus dialectos».
De forma clara i concísa el notari d’esta molt Noble Ciutat de Valéncia, escriu unes Cartilles per a la Llengua Valenciana, encara existint ya unes catalanes i sent conscient d’això; ademés vullc remarcar que Carlos Ros va començar la seua producció lliterària en l’any 1734, 27 anys despuix de la perduda dels Furs valencians a mans del tirà Felipe V, i el notari es referix a Valéncia com a Regne i en el Capítul III de les Cartilles on tracta els motius per que les escriu diu: «En las Oficinas de los Tribunales de Justícia, se hallan (en esta Ciudad de Valencia, y su Reyno) continuamente presentados, instrumentos antiguos en Valenciano, en los que el derecho de las Partes, y necesitan a vezes traducirse en Castellano».
Carlos Ros nos demostra a través de les seues obres entre moltes atres coses, que a mitat del sigle XVIII els valencians encara utilisen el terme de Regne de Valéncia per a referir-se a la pàtria valenciana i que tenen un concienciació idiomàtica pròpia i diferenciada del català, fets que nos oculten i que volen borrar de l’actual societat valenciana.
Articul Escrit per : Javier Navarro Andreu