Cada any que passa i arriba un nou cicle faller una de les notícies que més interés desperta és la creació de noves comissions. On s’ubicaran, quins i quants seran els seus membres, l’aprovació final… són qüestions que generen molt debat.
Ja duem algun temps on la polèmica ha acompanyat la proliferació de noves peticions de comissions al llarg del nostre territori. Casos provinents de València ciutat, Catarroja, Paiporta o Puçol han protagonitzat titulars en premsa després de denegacions de peticions de noves Falles. Fin a tal punt han arribat alguns casos que els jutjats han hagut d’entrar a escena.
Per què s’ha arribat a l’extrem d’acudir a la justícia ordinària per dirimir si s’aprova o no un nou col.lectiu faller? Per recórrer el camí de crear una Falla dos pasos són necessaris: la voluntat d’un grup de persones i el vistiplau de l’administració competent. Algunes reflexions al respecte.
El primer pas comença al si d’un grup de gent. Les motivacions són molt diverses. Escissions d’altres comissions, noves zones urbanitzades on fer festa, la búsqueda de protagonisme… la llista podria ser llarga. Ara bé, abans de donar este pas, caldria reflexionar si és necessari.
En el cas del Cap i Casal amb unes 380 Falles sembla il.lògic no trobar una comissió on poder integrar-se i gaudir. Tipologies de comissió i idiosincràsies tantes com casals m’atreviria a dir. Més il.lògic en un context de crisi on hi ha associacions culturals falleres que passen autèntiques dificultats per sobreviure amb censos irrisoris al centre històric. Ínfinitament més il.lògic tindre en un espai de 50 metres entre dos noves Falles en lloc de fusionar-se en una.
Crear i demanar una nova Falla a les juntes locals falleres hauria de dur a reflexions similars a les de la ciutat. Criteris de sostenibilitat econòmica i reforçament dels col.lectius existents haurien de prevaldre per davant d’interessos particularistes.
El segon pas té a vore amb l’administració competent que en estos casos correspon a les Juntes Central i Locals. I ací és on comencen els desgavells més increïbles. El principal d’ells és la manca de claredat en els requeriments, sense cap dubte. Se sumen l’opacitat en alguns casos i la manca de definició d’uns criteris clars i invariables en altres.
Junta Central Fallera ja du uns anys seguint una política restrictiva respecte a les noves comissions. En les decisions de l’organisme faller es descobreix una línia de permisivitat quasi nul.la en un terme municipal saturat, en opinió d’un servidor. Ara bé, el que no pot fer aquesta institució és donar a les comissions veïnes de la futura Falla el poder de decidir si s’autoritza esta o no. Així ens trobem en què hi ha Falles ja existents que, per qüestions absurdes al segle XXI com les demarcacions, neguen la possibilitat d’obrir un altre casal en la zona, quan la resta de requeriments són acomplits.
La traca arriba quan parlem de Juntes Locals Falleres. Comissions autoritzades en forma d’associació cultural per l’Ajuntament mentre que la Junta Local de torn, depenent del propi ajuntament en alguns casos, les denega en forma de Falles. S’està donant el cas de noves “comissions” que celebren actes fallers sense formar part de les mencionades Juntes Locals i amb opinions desfavorables del veïnat. Major surrealisme impossible.
Com es pot comprovar, crear una nova comissió fallera i plantar Falla genera tota una problemàtica prou important a tots els nivells. La definició d’unes normes clares i la predisposició al diàleg haurien de ser protagonistes principals en un moment de dificultats econòmiques i certa aversió a tot el que duga el cognom Falla.