Vaig a llevar-me la samarreta. Ho necessite. Quina basca fa. I la que deuen tindre els qui estan negociant pactes en oficines o en despatxos. Els qui no s’han enterat que la gent ha parlat i vol ser escoltada. Almenys una part. O una pota que diuen algunes persones. Però, no s’han enterat de res. O no ho veuen o no ho volen veure. Ho he vist de fora i de dins i ara ho tornaré a veure -aquesta volta des de l’inici-. Pareix el dia de la marmota, sí. Parlem-ne.
Fa la sensació que cal un relat per no avançar cap a Compromís. No mire a ningú. Pacte amb EU, reglament primàries per a Europa, reglament de primàries per a les nacionals, pactes per a les generals… I per no parlar de Joves amb Compromís (JaC)! Però no poden. Ni podran. La gent ho reclama cada volta més i la gent, companyes, és imparable. O no ho hem vist el 24M? Pregunteu-li a Fabra o Rita. Pregunteu-li! Fa una setmana parlava de ventilar la cova al País Valencià i a l’Estat espanyol. Ara us parle de ventilar la cova a casa nostra. No parle de gent, sinó de concepcions arcaiques sobre el sentiment valencianista. No podem deixar d’avançar. Per res ni per ningú, amics i amigues de les executives. I és que pareix que quan fa falta justificar un «NO» rotund a Compromís apareix una nova història amb nous personatges externs. Els personatges interns, encara que no solen donar la cara, solen ser els mateixos. Ara ha tocat el relat «Podemos» i, què ha passat? Que la gent ha demanat un vot conjunt de tot Compromís. Què vol dir això d’anar pota per pota? Llavors, el que unes poques persones volen: divisió. I cou. Però els cou més veure’ns a tota la gent de base i no de base unida. Perquè volem Compromís, perquè volem cooperativa política, perquè volem partit únic i deixar enrere temps de «cortijos». Volem esborrar temps de pressions, «apaños» de despatxos, etc. Necessitem una organització transparent, sense complexos i amb valentia. Necessitem nova política, també de portes cap a dins. I hi ha gent que em fa creure en això. Gent jove i gent major, desconegudes mediàticament que doblen el llom per alçar el valencianisme polític front a qui vinga. Reeditant els relats que se’ns han venut. Fent-nos creure en un futur digne i lliure per a Compromís i, per tant, per al meu país. Perquè no hi ha ningú més nacionalista que altre, hi ha gent que pensa més en les valencianes i valencians que altres. Persones, no vots. Persones, no cadiretes. Persones, no interessos. Amigues, és l’hora de seguir avançant, és l’hora de donar-li a la gent allò que necessita: Compromís.
Per Quique Castelló. Secretari general de Joves PV-Compromís