Senyor Rajoy,
Se li ompli la boca quan diu que la seua gestió econòmica ha fet l’Estat Espanyol eixir d’aquesta crisi. El que no està del tot cert, és a quin país es refereix vostè quan parla de recuperació. Al meu parèixer, senyor president, vostè viu a un territori imaginari, allà on té el cap. Al país de les finances sense ètica, sense moral, on tot s’hi val, i on està permès créixer a costa del sacrifici de molts altres.
Una “recuperació” a costa de les persones, a costa de la seua Sanitat, de la seua Educació, a costa dels milers d’agricultors que veuen com les seues terres van perdent valor per culpa de l’especulació d’aquell qui està a un despatx inventant fórmules per omplir-se les butxaques. A costa de famílies que han quedat sense sostre per seguir fent el cul gros a una elit que només vol invertir quan el negoci és redó, sense cap tipus d’humanisme, i amb vostès, els negocis sempre són redons. A costa de joves que vostès han deixat marxar, perquè era més important invertir en armes i defensa, que en el futur del seu país. A costa dels seus funcionaris, dels refugiats que no han deixat vindre, dels dependents i dels autònoms.
He de dir-li senyor president, que hi ha moltes coses en les que vostè i els seus han fallat. I diria que les més importants. Quan se’n vaja de la Moncloa, ara quan perda la majoria parlamentària al Congrés, ens haurà deixat un territori encadenat a un passat que encara no han deixat anar. Un passat obscur on seure a parlar és cosa de radicals; el més intel·ligent és esperar la subordinació dels pobles front als atacs permanents i a les ordres irracionals d’una majoria absoluta que reflecteix les idees antagòniques entre una societat en evolució que persegueix models i/o valors europeus, i la vostra pitjor convinença: la conservació del vostre poder, dels vostres privilegis i del vostre capital. I no fa falta anar massa lluny, fa menys d’un mes que ha quedat reflexat. Han sigut incapaços de analitzar quin és el motiu pel que Catalunya demana independència, perquè no és tracta de estar a favor o en contra, es tracta d’un dilema arrastrat durant anys, i que pot ser, puga tindre solució. O, altra evidència, quan el nostre diputat Fran Ferri va anar a Madrid per demanar, explicar i argumentar el que patim els valencians amb un model de finançament caducat i que actualment està aprovat per tots els grups polítics de les Corts Valencianes, mentre vostè es feia un cafè al Bar Manolo.
I ací no acaba tot. Han fet la reforma de la Llei Laboral més precària de la història de la democràcia. Han presentat i han votat a favor de la pitjor Llei Educativa (LOMQUE), una llei que destrueix els pilars fonamentals de la pedagogia. Han retallat en Educació i Sanitat, bases d’una societat en progrés. En llibertat i democràcia: la Llei Mordaça. Esta llei sense sentit que només aprovaria un govern amb por a la diversitat i a la llibertat d’opinió, però després vostè, senyor Rajoy, vous êtes Charlie. Vostès han fallat en allò més bàsic, en allò que ha de defensar un polític actual. Vostès han fallat en democràcia, en llibertat, en futur. Així és que no desitge que ni Sánchez, ni Iglesias, ni BALDOVÍ, i m’atreviria a dir que ni a Rivera, seguisquen a l’oposició, perquè és el pitjor mal que podria desitjar per a l’estat que governa.
Per a vostès és el GAME OVER del joc polític. El franquisme emmascarat, és ja un llunyà record.
Artículo escrito por Héctor Roig Roig
Regidor de Participación Ciudadana, Transparencia, Igualdad y Cultura del Ayuntamiento de Catadau