El valencianismo callejero, el que no aparece representado en las instituciones democráticas autonómicas como Les Corts, se mueve y no quiere permanecer callado. No tienen una formación política única que les acoja, aunque algún colectivo como Accio Nacionalista Valenciana considera que ellos son la opción «por cantidad y calidad» que llevará al valencianismo a cotas más altas.
Lo que parece evidente después de tantear a las diferentes tendencias es que la falta de unión está lastrando la creación de una voz única del valencianismo político. Son muchas y variadas las siglas y entidades que permanecen al cobijo de la Real Senyera coronada. De hecho, aunque en estas líneas se hizo mención a que a Vinaròs sólo acudió Circul Cívic Valencià, un amable lector nos indica que también estuvieron Plataforma Valencianista, Renovació Política, Cardona i Vives.y Accio Nacionalista Valenciana.
La franja azul les une a casi todos pero los matices personalistas, en algunos casos, y el recelo a adoptar posturas más nacionalistas, en otros casos, está ocasionando que el entendimiento no llegue y se demore eternamente.
Tras las impresiones de Junts front a l’AVL, Rogle Constantí Llombart de Cultura Valenciana y Círcul Cívic Valencià, hoy recogemos las opiniones de entidades como Accio Nacionalista Valenciana, Colectiu Fullana, Plataforma Jovenil Valencianista y Plataforma Valencianista PLV.
Recordamos las preguntas de nuestro cuestionario exprés:
1. És una amenaça real l’independentisme català per als valencians? I si és així, en què nos podem sentir amenaçats?
2. Existix el valencianisme polític? En qui està representat?.
Estas han sido las respuestas de los siguientes colectivos.
ACCIO NACIONALISTA VALENCIANA
1. Catalanismo.
L’imperialisme catalaniste es una amenaça per a la patria valenciana, com ho es el castellanisme, perque els dos neguen la personalitat, llengua, cultura e identitat nacional valenciana. De totes maneres, el pancatalanisme es una amenaça coneguda des de fa decades, quan Josep Maria Bayarri escrigue son ensaig: “El Perill Català” (1933) i a on ya denunciava:
“El perill, que diem catalá, per a nostra Valencia consistix, ya ho havem insinuat, en creure i propagar que Valencia, l’antic reine, la nostra Patria es catalana, que Valencia, per sí, no té personalitat nacional”[…]” ”La pretensió d’eixe pancatalanisme anula la nostra personalitat nacionalitat valenciana. Valencia queda extinguida en sa personalitat juridica”[…]
Es per tant, un problema recurrent i antic. La solucio passa per una revalencianisacio radical des de l’escola i els mijos de comunicacio, a on es inadmisible que s’utilisen les Normes catalanes de l’Institut d´Estudis Catalans filtraes per la AVLl ad un context valencià (en el millor de les casos). La solucio a futur es utilisar les Normes d´El Puig per a escriure en llengua valenciana. A pesar de l’image de valencianisme que vol donar el PP, ells son els culpables de la situacio actual de la llengua valenciana.
2. Valencianismo político
Hui en dia el valencianisme politic està representat per Accio Nacionalista Valenciana, partit nacionaliste valencià en una militancia activa i molt important, en cantitat i sobretot en calitat.
Ademes de defendre la personalitat historica, juridica, cultural i identitaria del poble valencià, Accio Nacionalista Valenciana defen l’aplicacio d’un concert fiscal entre l´Estat i Valencia (similar al que tenen en el Regne de Navarra) per a que els imposts dels valencians servixquen per a inversions en Valencia, i un sistema electoral de llistes obertes per a que els valencians trien directament als seus representants.
COLECTIU FULLANA
1. Catalanismo.
De cap manera. De fet l’independència de Catalunya seria bona per als valencians, perque ya no tindrien l’influència que tenen actualmente sobre Valencia, a través del poder que eixercixen sobre els diversos governs espanyols.
Aprofitem per a precisar que per a qualsevol valencianiste Valencia és lo primer, i no Espanya o Catalunya. De fet, l’amenaça pot ser tant dels espanyolistes pancastellans com dels expansionistes pancatalans. Només en un estat clarament confederal o tenint un estat propi, Valencia podria mantindre a llarc determini la seua personalitat, basada en la pròpia llengua i la seua cultura úniques i diferents de les del seu entorn.
2. Valencianismo político.
Desafortunadament no existix un valencianisme polític que puga obtindre representació en les Corts Valencianes o Espanyoles. Només existixen una série de partits polítics minoritaris valencianistes que si foren capaços d’unir-se, en un mensaje coherent, centrant-se sobre tot en resoldre els problemes socieconòmics dels valencians, i no només en els clàssics signes d’identitat (llengua, cultura i senyera), podrien tindre possibilitats d’èxit. I per supost, parlem d’aquells que ara no estan en l’òrbita del PP o que puguen sorgir en un futur pròxim.
PLATAFORMA JOVENIL VALENCIANISTA
1. Catalanismo.
Des de la Plataforma Jovenil Valencianista pensem que no es cap amenaça l’independencia de Catalunya per als valencians. Si ells volen independisar-se, alla ells; sempre i quan no mos incloen als valencians en eixe fictici conjunt de territoris que ells volen denominar «Països Catalans». Provablement si els valencians tinguerem un poc mes d’autoestima, i valorarem mes la nostra idiosincrasia com a poble, esta amenaça no hauria segut mai cap perill.
2. Valencianismo político.
No, sense cap dubte no existix representat el valencianisme en cap partit politic. Almenys, no de moment.
PLATAFORMA VALENCIANISTA PLV
1. Catalanismo.
L’amenaça podriem dir que és real, encara que després jurídicament, no tenen res a fer en el nostre territori. Els valencians tenim el nostre Estatut d’Autonomía, i és inviolable. De totes formes, i per molt que l’Estatut marque lo que és llei, i a on està el llímit, els independentistes catalans, auspiciats i subvencionats per la pròpia Generalitat de Catalunya, seguiran volent reivindicar els inexistents Països Catalans. Per ara hem d’aguantar que s’inventen l’història i que manipulen l’autèntic orige de la llengua valenciana. Pero afortunadament tenim les obres i escrits antics fets pels propis valencians, i això no es pot manipular.
Pot ser no siga una amenaça a dia de hui, pero qui sap més avant. Perque en lo de voler l’independència han chafat l’accelerador, després el segon plat serem els valencians.
La principal amenaça serà la territorial, incorporació de la Comunitat Valenciana ad eixos suposts Països Catalans, i per supost que de la llengua i cultura valenciana nos hauriem d’oblidar. El procés de catalanisació en les escoles, instituts i universitats és clara. I no entenem com la Generalitat Valenciana ni la Conselleria d’Educació han parat ya el tema.
2. Valencianismo político.
El valencianisme polític quedà tocat de mort quan desaparegué Unió Valenciana, i es feu el famós pacte del pollastre. A partir d’eixe instant, molta gent d’UV es passà a les files del PP, i mullgué este partit.
En estos moments s’intenten reviscolar partits polítics com Unió, Renovació Política, Acció Nacionalista Valenciana… pero si van per separat no conseguiran res. Deuen unir-se novament i anar baix una mateixa marca.
Si be la PLV és una entitat apolítica, nosatros voriem en bons ulls que de nou es presentara un únic partit polític valencianiste en tota la Comunitat Valenciana. I ixcà algún dia conseguirem de nou els mateixos resultats que l’antiga UV, pero ara per ara, ho vegem molt complicat.