¿Qué simboliza para usted el 9 d’octubre? ¿Qué es lo primero que le viene a la cabeza al pensar en esta fecha? Com a historiador, com a valencià i com a valencianista, és una data molt significativa. No puc entendre’m com a persona en el món i en la societat sense el que va comportar el 9 d’octubre de 1238 i la posterior conformació del Regne de València, és a dir, la progressiva formació de la societat valenciana amb la consciència col·lectiva històrica que hui reconeixem com a pròpia.
¿Ha ido alguna vez a la procesión cívica del 9 d’octubre que se celebra en la ciudad de Valencia?, ¿qué recuerdo tiene? He anat alguna volta de menut i ja de més major sempre que he estat a València (fa més de deu anys que per qüestions laborals estic moltes voltes fora). Els darrers anys he anat amb el grup de valencianistes progressistes que durant molt de temps havien deixat d’anar a la processó cívica i han recuperat la seua presència per tal de mostrar el seu orgull com a valencians.
¿Celebra Sant Donís? Sí. A la meua dona li encanten les creïlles de massapà i sempre li’n compre, inclús quan estic fora, gràcies al forn La Rosa de Jericó, que t’ho du a casa…
Pasados los primeros 100 días, defina en una palabra el gobierno de Ximo Puig. Expectació.
Se está hablando mucho del injusto modelo de financiación que tenemos los valencianos, ¿conoce el tema?, ¿le preocupa? Des de fa molt de temps que seguisc el tema i tracte de conscienciar a tot aquell que em rodeja en la qüestió. Un Estat que no distribuïx equitativament els diners entre els seus ciutadans és un Estat injust i espoliador. Els diners valencians han de quedar-se entre els valencians i si hem de fer aportacions solidàries a altres territoris almenys hem de gestionar-les nosaltres sabent en cada moment on van els nostres diners. Necessitem un concert econòmic responsable.
Da la impresión que la próxima legislatura en el Congreso de los diputados será la del cambio en el modelo territorial español, ¿qué encaje cree que tendríamos que tener los valencianos en esa nueva estructura? Personalment dubte molt que hi haja eixe canvi. L’Estat espanyol és immobilista amb la qüestió perquè en realitat continua sent un diàleg entre Castella i els vells territoris amb identitat històrica, en el qual Castella continua dominant la situació i limitant-se a imposar el seu poder. M’agradaria més un canvi en el model territorial valencià, amb la desaparició de les diputacions provincials i un sistema institucional i administratiu més àgil, basat en una Generalitat descentralitzada i un poder municipal fort amb mancomunitats lliures. Però potser estem massa lluny d’això…
¿Cree que el actual nivel de autogobierno de los valencianos es el adecuado? ¿Lo modificaría?, de ser así, ¿cómo? Crec que necessitem més autogovern, en primer lloc, en la recaptació d’impostos i el finançament de l’acció de govern autonòmica i municipal, i, en segon lloc, en totes aquelles qüestions en què podem aplicar polítiques pròpies sense que ens les hagen d’imposar de fora. En eixe sentit, el marc autonòmic és adequat en molts aspectes, però durant molts anys ha faltat la voluntat dels governs valencians per a implementar eixes polítiques pròpies. Esperem que este govern aprofundisca en la qüestió.
¿Qué le parece el cierre de RTVV? ¿Qué modelo de televisión pública valenciana le gustaría? Em va paréixer un acte vil i que va mostrar el menyspreu més absolut pel Poble valencià del govern que el va dur a terme. Una societat moderna té la seua màxima expressió col·lectiva en uns mitjans de comunicació propis i, eliminant-los, es calla la veu d’eixa societat, s’elimina, queda subjugada. Voldria un model de radiotelevisió amb professionals responsables, crítics i amb recursos suficients per a treballar a llarg termini. I que no s’“apoltronen” en cap moment!
¿Qué le pide al futuro Vicent Baydal para los valencianos? Apoderament. Que els valencians siguen conscients que unint-se poden tindre una veu pròpia que canvie la nostra societat per a bé.
Defina en una palabra al Pueblo valenciano. Heterogeni.
Díganos un lugar de la geografía valenciana en el que perderse. Tabarca.