L’informe d’experts universitaris titulat Bases per a la renovació de l’espai comunicatiu valencià i la restitució del sistema del servici públic de radiotelevisió i extractat per la prensa el dimecres 18 de novembre, conclou que, per a reobrir en dignitat l’extinta radiotelevisió pública valenciana (RTVV), faria falta la contractació de 800 treballadors i assumir un cost anual d’uns 142 millons d’euros. Ademés esta comissió, creada baix la tutela de Podemos, ara coalligat en Compromís, propon dedicar un 25% del temps a l’informació, un 35% a la ficció, un 30% a entreteniment, un 5% a deports i un atre 5% a educació. El 60% del cost sufragaria la partida dedicada a la producció feta per tercers, els drets d’emissió i la producció pròpia externalisada.
Sincerament, ho mire per a on ho mire, no veig per cap de banda criteris d’eficiència ni racionalitat del gast. Si el 60% del pressupost es dedica a productes externs, ¿per a qué fan falta 800 treballadors? ¿per qué alguna corporació estatal radiotelevisiva té manco treballadors que el presunt nou ent? ¿estem davant d’una nova agència de colocació d’afins? Els autors del document senyalen que serà la televisió autonòmica en manco treballadors propis. Molt be, ningú diu lo contrari. El dubte sorgix sobre l’eficiència d’eixe número, no sobre el ranking de contractacions. El fet de que el 5% es dedique a educació i el 25% a informatius, un 30% en total, denota que, per molta voluntat que hi haja, si l’hi ha, l’objectiu majoritari es centralisa en el panem et circenses en lloc de la formació i la divulgació cultural. Tornem a córrer el risc de mabaratar més de 235.000 millons de les antigues pessetes, sempre i quan ademés no es generen deutes presupostari, per a fomentar el clientelisme, el panegirisme i l’endoconsum.
Com a valencià vullc, i exigixc, una radiotelevisó pública formativa, informativa, plural, de calitat, eficient i en llengua valenciana – embafa l’eufemisme avergonyit i ridícul de “llengua pròpia” en lloc de la nominació majoritariament amprada pel poble valencià-. Vullc, i exigixc, totes eixes característiques pero, especialment, l’eficiència. Sense ésta, totes les demés característiques es trobaran sempre amenaçades.
En un moment de penúria econòmica com l’actual, de chiquets amontonats en barracons en lloc d’en edificis dignes en l’escola pública, ¿ya ho hem oblidat?, en una llei de dependència per desenrollar de forma adequada, en una precària ret d’atenció sociosanitària, dedicar 142 millons d’euros a l’any a una RTVV és un insult a la desvalida situació econòmica de la societat valenciana i un menyspreu a la nostra inteligència colectiva.
L’argument de que costarà 22 euros anuals per habitant, resulta pueril i irritant quan, fins al moment, cap dels retalls efectuats als servicis bàsics en la llegislatura anterior han segut recuperats ni hi ha una clara estratègia a curt determini per a recobrar-los.
No entenc tampoc que fan expressions de l’informe com “Cal recordar que ja no és possible rebre a la Comunitat Valenciana els senyals de ràdio i televisió de TV3 i Catalunya Ràdio des de fa uns anys, si no és pel mitjà de les emissions per Internet o per cable.(sic)”. Teòricament ¿la redacció no es centra en la possible reapertura de la RTVV? Després del punt i seguit afig el dit escrit “ La radiotelevisió pública estatal, RTVE, que als darrers anys pateix d’una notable pèrdua de credibilitat i indepèndencia, sotmesa al control del poder polític..” Cert que RTVE ha patit una pèrdua de credibilitat pero ¿és acàs TV3 el paraís de la credibilitat i independència? ¿segur?
Insistixc, RTVV sí; difusió i divulgació cultural sí; llengua valenciana sí; informatius rigorosos sí; ineficiència i manipulació multinodal no, rotundament no.
Artículo escrito por Paco Tarazona