El dia encara no ha començat i ja tens l’ull mig obert posat al facebook. Lliges les primeres notícies i te n’adones que alguna cosa està passant. Que a les institucions valencianes, per fi, s’estan fent polítiques pels valencians i les valencianes. Per cada persona que habita el nostre país. I s’estan fent en clau valenciana perquè tot i governar junt a un partit amb la seua seu a Madrid, Compromís es manté ferm amb allò què diu que és: valencianista d’esquerres, verd i feminista.
Fa aproximadament sis mesos, qui ens ho anava a dir? Que tenim un Conseller d’educació, cultura, esports i innovació nacionalista. Que tenim un Conseller d’economia sostenible nacioanalista, que ha fet una tasca constant amb l’economia del bé comú al seu poble; Muro d’Alcoi. I tenim un president de Les Corts nacionalista i bastit en mil batalles. I, tot i que a voltes discrepem, tenim una cosa en comú: som persones que s’estimem el nostre petit país. I ens deixarem la pell a cada passa que fem per la nostra terra. Perquè la volem justa, digna i lliure. I en això estem. Sinó, no estariem ací. Estem al Bloc Nacionalista Valencià perquè podem discrepar i parlar i arribar a acords. Perquè podem votar cada passa que fa la nostra Executiva Nacional. O, almenys, ara sí hem pogut. I, tal volta, això és el que a alguns pareix que els moleste -entre altres coses-. Ara ja ningú té el poder absolut dins del nostre partit. Ara ja ningú ens governa. Ara, el Bloc, camina cap a la democràcia directa. I tal volta ha sigut això el que us ha posat nerviosos a alguns: el perdre el poder.
Però, jo estic tranquil. Sé que en qualsevol moment jo me n’hauré d’anar perquè no vull fer de la política la meua manera de viure. Vull ser persona algun dia. Veure els bous des de la barrera, que diria el meu avi. Mai he volgut sentir-me poderós. I, encara que parega incoherent, m’incomoda. Per això, no tinc por a dir el que pense clar i ras. Per això, quan escric ho faig de manera transparent. Jo no me jugue cap sou i cap càrrec institucional. I si me’l jugarà, ho faria igual. Contant el que han vist els meus ulls. El que he viscut jo mateix. El que ha sentit, en definitiva, la meua pell.
Vull donar la benviguda a aquesta banda del camí a tota aquella persona que abans votava en contra de fer #MésCompromís. A la mateixa gent que deixava a una minoria de l’Executiva Nacional defensant unes primàries obertes, representatives (sense quotes), participatives i per a TOT Compromís. Us done la benvinguda a aquesta banda del camí; sols espere que no ho feu pensant en clau de congrés nacional.
Però, tornem al principi. I, és que, fa goig veure que es fan polítiques d’estricta obediència valenciana i al costat de la gent. Gràcies al treball incansable i imparable de la gent dels pobles i de les comarques. Aquelles que han demostrat que es pot treballar com a Compromís. Igual que les joventuts, que participem als fòrums per tal d’organitzar i preparar la campanya electoral conjuntament. I, és que, som pura energia, som moviment i som allò que volem ser. I jo vull ser valencià. Com Baldoví o com tants altres que s’han deixat la pell. Deixem pas a l’il•lusió i l’esperança a casa nostra i engeguem-nos. No podran res front a un Compromís unit, alegre i combatiu. Avancem!
Artículo escrito por Quique Castelló