Esta semana començava, a nivell internacional, en les disculpes del exfiscal Nieves, qui participà en el juí contra l’opositor veneçolà Leopoldo López -el partit del qual és membre de l’internacional socialista-, anunciant que el procediment fon una farsa i denunciant les irregularitats del sumari. Monedero, qui acusà a López de provocador de desórdens públics, no s’ha disculpat i tampoc ho ha fet cap dels representant de Podemos. ¿Res a dir a favor de la llibertat d’expressió i contra la censura dictatorial? ¿Escarotarà esta actitut en les formacions de Compromís, si al final es produix el pacte en la formació d’Iglesias, o donaran per bona esta conducta? S’haurà de recordar que la grandea de la democràcia radica en la llibertat de pensament i de manifestació del mateix dins de la llegalitat, llegalitat que, com aclarix Nieves, Leopoldo López no ha incomplit.
A nivell autonòmic, la societat valenciana va percebent l’intenció dels partits estatals de peixar vots en estes terres. Rajoy, el que no ha fet res pel corredor mediterràneu al seu pas per terres valencianes, ni per la conexió de Morvedre en Canfranc, promet ara l’AVE a Elig i Castelló, oblidant-se de soterrar les vies en Valéncia ciutat i de la teòrica provisionalitat de l’estació Joaquín Sorolla. Per la seua banda, Pedro Sánchez promet un nou model de finançació, en la semana en la que les Corts Valencianes aproven els pressuposts per al 2016, en una partida de més de mil millons d’euros, els quals estan pendents de la teòrica aportació d’eixa possible millora. El cas és que de no produir-se el dèficit pujarà per dalt del 1,5% del PIB. A banda de que, com sempre, els desequilibris econòmics de les administracions els acabem pagant els ciutadans, el candidat Sánchez pareix oblidar, amnèsia compartida en el president Puig, que l’actual model de finançació fon idea de Zapatero i que cap socialiste votà en contra d’esta injustícia.
En el temps que queda fins a decembre, rebrem més i més promeses les quals, junt a la cartelleria i demés publicitat electoral, serà netejada pels vents i les pluges, fins a que es disipen dels pensaments de l’electorat. Davant esta inadmisible conducta dels partits estatals, és l’hora de que la societat valenciana vote en positiu per un valencianisme de construcció, a través del qual redignificar la nostra posició estatal i internacional, la qual mai deguérem deixar perdre. O alluntem els cants de sirena, falsos com l’ànima de Judes, en els que des de ponent i tramontana tracten d’embadalir-nos i decidim optar per opciones que treballen, en exclusiva, per i per als valencians, o no serem més que un mer apèndix territorial despersonalisat. Des de fòra mai han fet res per nosatres i no hi han perspectives de que la cosa canvie. El bipartidisme i el centralisme bicéfal sempre han segut nefasts per als valencians. Ixcà un dia, més pronte que tart, com un poble unit, els valencians impedim, en una alternativa en positiu, que perpetuen les seues nefastes conductes. Ya toca.
Artículo escrito por Paco Tarazona