Tenen la por al cos, i se’ls nota. Saben que el seu temps d’incompetència, corrupció i empobriment s’acaba i –malintencionats i perversos com són- han llançat l’última bomba que els quedava en l’únic front on encara mantenien algun búnker: l’estúpida guerra per les senyes d’identitat que unilateralment han declarat. L’inepte Consell de l’inefable President Fabra ha entrat en pànic i ha decidit emporcar el clima polític i cívic del nostre país en la recta final del seu mandat amb el ja conegut i innoble truc de traure a passejar els rancis fantasmes identitaris. Com que són pèrfids volen envescar-nos una altra vegada en la batalla pels símbols, el nom de la llengua que ells no només no parlen sinó que perseguixen i altres senyes d’una suposada identitat valenciana única i completa, com un paquet inalterable que no es pot ni criticar ni matisar.
Van de liberals per la vida, però en el fons són uns totalitaris pretenciosos que amaguen la seua estultícia entre els plecs de la Senyera. Ara han decidit que només hi ha una manera correcta de ser valencià, la seua, tan plena de tòpics puritans i ridículs, tan buida de substància i de trellat, tan carregada de les eternes ofrenes de noves glòries a Espanya, tan subsidiària i amb tant de “caloret” per la borratxera del poder que han malbaratat. Consideren que el poble valencià és estúpid i que el podran enganyar amb l’ham de “mos volen furtar lo nostre”, però l’enganyifa ara no els servirà de res. Ja els coneixem. Ja sabem de què van…
Després de 20 anys al front de la Generalitat i d’altres institucions la realitat supera la ficció que ells havien volgut fer-nos creure a base de propaganda i gurtels. Per culpa de la seua indolència i la corrupció que quedarà per a sempre en els llibres d’història com -ara sí- la principal senya d’identitat del PP, els valencians no només ens hem quedat sense entitats finaceres pròpies, sinó que som líders en dèficit per habitant, desocupació juvenil i abandonament escolar, en destrucció dels sectors industrials tradicionals i en gestió incompetent dels recursos públics. Després de tota una generació governant no han aconseguit fer realitat el corredor mediterrani, el finançament per habitant és una ruïna, no tenim cap pes a cap de les principals institucions de l’Estat i el ministre Montoro es permet vindre quan li rota i menysprear-nos a la cara sense que aparega un Vinatea popular que l’afronte amb el memòrial dels nostres deutes històrics i d’ara mateix. Si fins i tot el Ministeri de Foment s’ha compromés a pagar a la ciutat de Múrcia el soterrament de les vies ferroviàries que ens nega a València, ¿quin respecte ens té el govern de Madrid?.
Es posen com uns titots quan proclamen que defensen els interessos dels valencians però callen com a rates d’albelló a l’hora de plantar-se davant del govern de l’Estat i exigir el finançament que justament ens pertoca. Ens volen atemorir amb un fantasmal enemic que ve del nord per tal de dissimular que són ells els qui fa anys que contractaren Julio Iglesias –tan valencià- per a ser ambaixador del nostre país. I els qui decidiren que Canal 9 pagara barbaritats indecents a José Luis Moreno, Julián Lago, Lolita, Bárbara Rey, Carlos Dávila, Ecclestone i altres amics i coneguts a major glòria de dos presidents de la Generalitat que defensaven tant, tant els interessos valencians que es feien els pantalons a Madrid.
Eixe president tan grotescament altiu ha estat implorant perlamordedéu a Mariano Rajoy que el nomenara candidat a la Generalitat, una mostra manifesta del vertader poder del PP valencià. Res de res. Al carrer de Gènova de Madrid no és ningú i ací imposa la seua majoria parlamentària per a aprovar una llei grotesca i absurda on se sacralitzen els bous al carrer, el folklore o la memòria d’alguns noms il.lustres però es deixen fora l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Consell Valencià de Cultura. Una llei innecesària per a alimentar una batalla perduda que només respon als interessos pardistes d’una força política en descomposició i a la irresponsabilitat manifesta d’un President desesperat.