Miquel Ramon Quiles

Lo fàcil és prohibir

Pareix ser arribar al poder i entrar ansies desenfrenades de marcar prohibicions. És cert que els actuals governants valencians no han tingut temps de desenrollar cap mida positiva per al benefici dels valencians, ara be lo que si han sabut es caure en el desig de prohibir. Deu de ser una fascinació, a la que pocs poden evadir-se, la de poder prohibir i de moment les actuacions han segut del mateix estil “Estem pensant en prohibir…” ,“Anem a prohibir…”.

L’última ha segut les proclames del nou regidor d’Infraestructures de Transport Públic per les quals circular pel centre històric se llimita a una velocitat de 30 km, així com l’intenció de prohibir l’estacionament en horari nocturn en el carril bus. Un bon amic en el seu facebook llançava la pregunta: “Una reflexió per al senyor Grezzi. En la meua família som 5 persones. Em resulta més eficient, eficaç i barat ‘ser rehén de mi propio coche’ que agafar el transport públic. Fins i tot m’ix millor pagar 2 hores de pàrking. Ho tinc estudiat. ¿És que estes persones no pensen estes coses quan llancen les seues propostes?”

Per a mi el meu amic Miquel Àngel resulta més sensat en el seu comentari que el novell regidor en les seus ansies de prohibir. No entenc el síndrome del prohibidor en accedir per primera volta al poder, encara que és evident que existix. Quina llàstima no els donara primer per planificar, després per construir i finalment coordinar les accions per a que els valencians poguérem viure en harmonia i comoditat. Tinc clar que la pretensió dels nous càrrecs públics és la de millorar i potser les ansies de fer alguna cosa, fa lo contrari: desfer. Perque no crec que lo que pretenguen siga només mostrar la seua autoritat i el prohibir per prohibir.

Al nou regidor li pregaria que primer solucionara el greu problema de l’aparcament, el transport públic tant millorant la freqüència i l’horari nocturn, com aumentar les llínees i fer el preu del billet accessible; l’accés als comerços i vivendes i després ya podrà convéncer als valencians de la bondat d’anar a peu, en bici, en transport públic en conte del coche.

No és que siga roïn l’intent de fer un centre de Valéncia lliure de fums, que siga un centre que anime a passejar-ho, no. Lo que no pareix correcte és que primer prohibixca i després pense si ha perjudicat més que ha beneficiat.

Miquel Ramon

Ir arriba