Quan es publique aquest article ja serà oficial el resultat del referèndum del Bloc Nacionalista Valencià. Però, no vull parlar d’això en concret. Ja s’ha parlat prou, no?
Vull expressar la meua vergonya pel comportament que hem oferit a la tanta i tanta gent que ens espera. No vull parlar de cadiretes, de sous ni de favors personals. I molt menys de les mangarrufes d’uns i altres en favor de la seua postura. O la seua cadira.
Vull parlar del que ens juguem i d’allò que ens han volgut furtar: el futur del nostre petit i allargassat país. La nostra dignitat i la nostra identitat. «Venim d’un silenci antic i molt llarg, venim d’una lluita que és llarga i constant», que cantava Raimon. Hem estat lligats a una estaca, hem estat condemnats com a poble. Ara, hem estirat per fer-la caure. I ja comença a tombar. I ho hem fet possible entre totes.
Per tant, la societat valenciana espera moltíssim de nosaltres. De Compromís en conjunt -no del Bloc ni d’IdPV-. Responem de la millor manera que sabem. Responem oferint una opció valencianista preocupada per rescatar persones i amb un líder de la talla de Joan Baldoví. Però, no ens quedem ací. Passat el dia 20 de desembre, sentem-se i parlem. Reflexionem i avancem cap a la constitució de #MésCompromís. Sense pors, sense complexos, sense rencors. Avancem.
Aprofite per saludar a Quelo Romero, qui ens ha guiat cada matí de divendres en la tertúlia de joves polítics. Ha sigut un plaer compartir micròfons amb tu, company.
Artículo escrito por Quique Castelló