Por Josep Puchades.
Rita Barberá no és d’eixos depredadors polítics del tot o res, de l’abraç de l’orso, de la teoria kleanex o del si t’he vist després ya no m’enrecorde. L’alcaldesa del cap i casal tampoc és d’aquells que anhelen o s’emboiren en llocs més elevats, i al mateix temps més pantanosos. Ella té els peus en terra i sap que des de fa llegislatures el seu cortijo el domina sense que ningú li diga ni mu; tot al contrari, encara les altes instàncies venen a demanar-li el seu recolzament i vistiplau. Tant sap quins són els seus dominis i quina és la seua fortalea que ningú gosa posar un peu ni fer cap moviment sense fer-la sabedora. Ben públiques eren les antipaties en Zaplana i junts saberen dur al PP a la glòria. Fabra intentà dur-la a files i l’espasa encara seguix en alt.
Quan es firmà el ‘pacto del pollo’ i Eduardo Zaplana, assessorat per Rafael Blasco, començà l’operació de fagocitació d’Unió Valenciana no era conscient de poder patir la tan repetida frase ‘pa per a hui i fam per a demà’. Unió Valenciana, menys encara. Totes les enquestes afirmen que el moment de la fam per al Partit Popular de la Comunitat Valenciana té la data fixada: els pròxims comicis de maig. Les seues enrònies de destruir i absorbir tot allò que li puga fer ombra en qualsevol punt de l’Estat sempre l’han fet dèbil a l’hora de possibles pactes. Al seu voltant no han deixat res que puga tirar-los ni tan sols un salvavides.
Rita Barberà, des del segon zero, sense necessitat de fer-ho perque ya disfrutava de majoria absoluta, feu partícips de l’equip de govern als tres regidors que UV tragué en l’any 1999. Al poc, els cridà a files i donà l’opció d’integrar-se dins del partit municipal. El sector, el sentiment valencianiste fon el qui la feu alcaldesa i eixos vots no podia ni volia perdre’ls.
En els següents comicis ya foren regidors per llista popular els exunionistes Mairen Beneyto, Vicent Aleixandre, Juan Vicente Jurado i Alfonso Novo. Esta llegislatura que acaba incorporava a una mítica d’UV, presidenta de les joventuts d’este partit, diputada en Corts, Consellera… I, mentrestant, Alfonso Novo, de ser un dels últims electes en la llista de Barberà l’any 2003, s’ha convertit en president del partit en Valéncia ciutat i en estes eleccions es presenta com a número dos de la candidatura. Novo adquirirà més pes que Alfonso Grau en l’Ajuntament si el PP continua governant, mà dreta de Rita en el consistori que també controlaria l’estructura del partit en la capital.
Vicent Aleixandre ningú podrà negar que és l’accessible regidor de sempre. El mateix que dia a dia du avant el seu negoci familiar a peu de canó i servix taules en El Palmar en la mateixa espenta i atenció que atén als alcaldes de les pedanies, a on el PSOE ya no dona tanta por, sino formacions terceres.
Llin i Aleixandre també veuen recompensades la seua labor i fidelitat a Barberà ascendint en els llocs de la papereta. Tots ells són dels qui, abandonat el Titanic d’UV, seguixen mantenint el contacte en el valencianisme de carrer. Rita ho sap. Rita no és tonta. Rita no usa mocadors d’usar i tirar. Rita sap d’estratègia. Rita sap que el valencianisme ven i tira. Rita seguix sent alcaldesa perque sap estar al caloret de lo que un dia la feu alcaldesa. Rita no oblida, tampoc perdona. Llàstima que uns atres no deprenguen d’ella, tinguen memòria de peix i juguen a inventar. L’experiència és un punt. En política, i més en estos comicis, un punt pot ser vital. Unió Valenciana s’esfumà de les Corts per menys.