Un dia després de que el diputat del parlament català Jordi Cañas, de Ciutadans (C’s), reprenguera al seu company de butaca, Marc Sanglas, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), per dir que la Comunitat Valenciana era part dels Països Catalans, les formacions polítiques Acció Nacionalista Valenciana (ACNV), Renovació Política (RePo) y Unió varen emetre un comunicat conjunt en el que manifestaren que es presentaran junts a les eleccions al Parlament Europeu que es celebraran el pròxim 25 de maig. Un primer pas cap a l’unificació del valencianisme polític, sobretot, cara a les eleccions autonòmiques i municipals de l’any 2015.
L’acort al que varen aplegar els màxims responsables d’estes formacions supon, com no, una bona noticia per a tots aquells que, sentint-se valencians, no tenen un referent polític que responga a les seues necessitats i defenga els seus interessos. I si alguna cosa han demostrat els dirigents d’ACNV, de RePo i d’Unió, es una gran enterea per a evitar personalismes i fugir de tot alló que els diferencia, treballant per alló que unix als valencianistes i que, sense dubte, es molt més que lo atre: uns poden sentir-se més o manco nacionalistes, d’esquerres o de dretes, pero tots coincidim en una defensa de lo nostre (repetixc, lo nostre) per damunt de tot.
Ara be, encara que siga un pas en la bona direcció, n’hi ha molt de treball per davant, principalment, i en la meua opinió clar, en dos qüestions fonamentals; d’una banda, encara que me consten intents per a fer-ho, es necessari redoblar l’esforç per alcançar l’unió de “tot” el valencianisme, es a dir, incloent a la formació política Poble Democràtic (POBLE) que, com les atres, està treballant de valent en defensa dels nostres interessos, perque a soles tot el valencianisme junt tindrà una oportunitat. D’atra banda, es fa precís també que el mensage renovador del valencianisme polític aplegue a tot lo món, i que ho faça, ademés de tenint clar les nostres senyes d’identitat com a pilar estructural, implementant les polítiques socials i econòmiques en clau valenciana.
I com no, si les forces valencianistes estan fent la seua llavor, també es fa necessària una major implicació de la burguesia i la societat civil valenciana, desapareguda del mapa polític valencianista des de fa a montó d’anys. Un moviment valencianiste estructurat, recolzat per un fort braç econòmic i social, es convertiria en una opció molt important per a l’electorat.
Ara que les formacions de sempre, PPCV i PSPV, estan en hores baixes, que Compromís no representa mes que el catalanisme de sempre, com ha demostrat en la defensa del catalá de l’AVL, i que les noves formacions com UPyD, VOX i Ciudadanos son partits d’àmbit estatal, que defenen polítiques centralistes, es el moment d’una força 100% valenciana i valencianista. Pero encara n’hi ha molt, moltíssim treball per davant!
Vicente Boluda
Los comentarios están cerrados.