Anun Ramírez: «No vullc que se’ns done més que a ningú, però tampoc menys»

¿Qué simboliza para usted el 9 d’octubre? ¿Qué és lo primero que le viene a la cabeza al pensar en esta fecha? El 9 d’octubre és el dia del meu Poble, dels seus costums, de les seues tradicions, de la seua cultura… Si bé personalment visc i sent el meu poble cada dia de l’any, és cert que el 9 d’octubre me/ens oferix una ocasió explícita per compartir-la amb tots els valencians i recordar d’on venim i qui som. I sempre, des d’una visió integradora i de conjunt.

¿Ha ido alguna vez a la procesión cívica del 9 d’octubre que se celebra en la ciudad de Valencia?, ¿qué recuerdo tiene? He participat en la processó cívica els dos últims anys. I tinc un molt bon record. De fet, enguany ho faré de nou –espere. Crec que és l’expressió natural d’un Poble que se sent orgullós de la seua identitat, sense menysprear-ne cap altra i que està bé que es traga al carrer, per compartir-la amb llibertat i respecte.

¿Celebra Sant Donís? Sí. I tinc mocadorà. M’agrada este dia i el seu simbolisme, lligat als enamorats valencians. Com sempre dic l’amor és bo i més que saludable; i en valencià, més.

Pasados los primeros 100 días, defínanos en una palabra el gobierno de Ximo Puig. Indefinit (afegisc: sotmés, com tants altres polítics, a “l’imperatiu” de partit per a les eleccions generals de desembre d’enguany).

Se está hablando mucho del injusto modelo de financiación que tenemos los valencianos, ¿conoce el tema?, ¿le preocupa? Conec el tema i em preocupa, clar. Perqué, com a valenciana, no vullc que se’ns done més que a ningú, però tampoc menys. Vullc allò que ens toque, d’acord amb criteris clars, ben definits i justos per a tots. La pena que tinc és que, sent un tema tant important per als ciutadans, els polítics només s’enrecorden d’ell quan s’acosten eleccions. Trist.

Da la impresión que la próxima legislatura en el Congreso de los diputados será la del cambio en el modelo territorial español, ¿qué encaje cree que tendríamos que tener los valencianos en esa nueva estructura? L’encaix com a valencians hauria de ser total. És a dir, independentment del color polític dels nostres diputats, els diputats que estaran en el Congrés perquè aixina ho decidirem els votants, han de treballar per què s’escolte la veu del nostre Poble i s’atenguen les nostres inquietuds, drets i necessitats. Insistisc: no vullc més, però tampoc menys que ningú. I són ells els qui han de fer que s’escolte i atenga la veu dels valencians.

¿Cree que el actual nivel de autogobierno de los valencianos es el adecuado? ¿Lo modificaría?, de ser así, ¿cómo? En general, si bé en algunes àrees ens caldria un poc més d’autonomia, crec que és acceptable. Al final, com tot, ha de ser un treball en equip. Això sí, amb normes justes i iguals per a tots.

¿Qué le parece el cierre de RTVV? ¿Qué modelo de televisión pública valenciana le gustaría?Com a professional de la comunicació, em va fer molta pena. Molt trist. I crec –francament- que s’hagueren pogut fer les coses d’altra manera, no tan radical. Em semblà quasi com una fugida endavant, la veritat. És cert que calia prendre mides, però el tancament no era l’adequada –pense. Entre tot i res, hi ha un món. Sóc conscient que gens fàcil, ni senzill, en este cas. Però possible, amb voluntat per part de tots. M’agradaria una televisió que fomentara i contribuira a la nostra identitat com a Poble. Una televisió en valencià, on es tractarem temes d’interés per als valencians i on tots tinguérem veu. Una televisió on poguérem vore els productes audiovisuals que elaboren els professionals valencians, que són d’altíssima qualitat -em consta. Una televisió respectuosa i plural, espill de l’esperit poble valencià, des de Vinaròs a Orihuela.

¿Qué le pide Anun Ramírez al futuro para los valencianos? Serenitat, pau, treball, unió, respecte, fermesa (en drets i deures), sol·lidaritat…

Defina en una palabra al Pueblo valenciano. Difícil… Diria “orgull”, “identitat”, “futur”…

Díganos un lugar de la geografía valenciana en el que perderse. Complicat quedar-me en només en un… Per visita recent, em quedaria amb Navajas, a l’Alt Palància. El “Salto de la novia”, espectacular.

Ir arriba