Pau Martínez: “Valéncia no s’acaba mai”

¿Qué simboliza para Pau Martínez el 9 d’octubre? ¿Qué és lo primero que le viene a la cabeza al pensar en esta fecha? Per desgràcia tinc la sensació que durant molt de temps ha sigut una data segrestada per la Dreta més rància que ens ha governat les últimes dècades. Per eixe motiu les primeres imatges que em venen al cap no són molt positives. Si tire la mirada més arrere, per lo que m’ha contat el meu pare o lo que he pogut vore en les hemeroteques no sempre ha sigut així. Per a mi simbolitza l’autonomia i l’autogovern dels valencians i per això trobe molt important recuperar eixe simbol per a tots els valencians, com molts altres relacionats amb la dignitat dels valencians.

¿Ha ido alguna vez a la procesión cívica del 9 d’octubre que se celebra en la ciudad de Valencia?, ¿qué recuerdo tiene? Sí que he anat. Malauradament recorde a grups ultres insultant i provocant a joves que portaven símbols en defensa de la diversitat sexual i dels drets del col·lectiu gai, per exemple. Però també recorde gent celebrant el dia nacional dels valencians amb alegria i orgull. Preferix quedar-me amb eixe record.

¿Celebra Sant Donís? No, com tampoc celebre res especial el dia 14 de febrer. Amb la meua parella tots els dies són dels enamorats, he, he. Però reconec que enguany m’he plantejat comprar-li uns dolços i participar. No se si al final ho faré.

Pasados los primeros 100 días, defínanos en una palabra el gobierno de Ximo Puig. Expectació. Encara estic esperant a vore si moltes de les expectatives que tenia depositades en el govern que ell presideix poden complir-se.

Se está hablando mucho del injusto modelo de financiación que tenemos los valencianos, ¿conoce el tema?, ¿le preocupa? El conec, encara que no en profunditat. Em preocupa molt, perquè tinc la sensació que mentre que no es solucione el problema del model de finançament molts dels problemes dels valencians no tindran solució.

Da la impresión que la próxima legislatura en el Congreso de los diputados será la del cambio en el modelo territorial español, ¿qué encaje cree que tendríamos que tener los valencianos en esa nueva estructura? El meu ideal és el d’un model federal plurinacional on les diferents nacions, inclosa la valenciana, que formen l’Estat espanyol encaixen i siguen respectades. És un problema que venim arrossegant des de fa segles i que no sé si té fàcil solució.

¿Cree que el actual nivel de autogobierno de los valencianos es el adecuado? ¿Lo modificaría?, de ser así, ¿cómo? Crec que no és l’adequat. Mentre els valencians no tinguem un estatus foral i que siguem capaços de decidir sobre que fer amb els nostres diners sempre estarem, com fins ara, depenent de la bona voluntat dels governs de Madrid. I això s’ha demostrat que mai ha afavorit als valencians.

¿Qué le parece el cierre de RTVV? ¿Qué modelo de televisión pública valenciana le gustaría? El tancament de RTVV em paregué una de les majors desfetes i barbaritats de l’anterior govern. A nivell personal i professional encara estic patint-lo, encara hem deuen diners de la meua última feina per a Canal 9. Però això és anecdòtic, allò important és que els valencians hem perdut un altre símbol d’autogovern, encara que amb l’anterior model poques voltes la ràdio i la televisió valencianes van servir per al seu objectiu real de ser el mitjà de comunicació dels valencians. Només ho va ser d’uns pocs. El meu model té a vore amb la competitivitat, la qualitat, la pluralitat i la defensa dels interessos dels valencians, que servisca del motor per a la industria i que els valencians la senten com a pròpia. I per suposat amb uns treballadors que vegen respectats els seus drets, al marge de que treballen en la casa o per a productores externes.

¿Qué le pide al futuro para los valencianos? Que puguen decidir el seu futur sense dependre de la bona voluntat de Madrid.

Defina en una palabra al Pueblo valenciano. Ambiciós, però al mateix temps, perdut. Ha de trobar-se, pel seu bé.

Díganos un lugar de la geografía valenciana en el que perderse. Per fortuna hi ha molts, la Vall de Gallinera, qualsevol dels pobles i les platjes de la Marina baixa, per les muntanyes de l’interior de Castelló. O pel casc antic del Cap i casal. València, ja siga la part antiga del centre o dels seus poblats marítims, com deia aquell, no s’acaba mai.

Ir arriba